Directa, amena i participativa. La teatralització és una eina molt útil en la transmissió del coneixement, especialment quan va adreçada a estudiants que reben una constant allau de conceptes de totes les matèries durant la seva formació. Una passejada tranquil·la fora de les aules de la mà d’un personatge-guia, canviant d’escenaris i lligant cada aturada a un concepte, argument o valor esdevé un èxit comunicatiu.
Fa més de deu anys que a Itinere desitjàvem dur al carrer una personalitat rellevant de la història de Tarragona en el format de visita teatralitzada. Vaig començar a explorar la línia del temps històrica de la nostra ciutat, descartant quasi d’entrada l’època romana, rica en personatges de fama universal, però ja molt ben representats al festival Tàrraco Viva. L’edat mitjana m’oferia un llistat de bisbes i reis i també la possibilitat de construir un personatge a partir de les dones i els homes de qualsevol estament social.
Al Renaixement, època brillant per a la cultura i l’arqueologia a casa nostra, destacava la figura de Lluís Pons d’Icart, redescobridor de les antiguitats de Tàrraco. Tot i això, vaig seguir investigant, esquivant guerres, desgràcies i calamitats, fins a arribar a finals del segle XVIII, on tenia esperances que la Il·lustració em concedís el personatge desitjat. I així fou. En aquest període, hi vaig trobar una personalitat que em va captivar: Antoni de Martí i Franquès. La meva recerca s’aturava aquí.
Per què ell? Perquè va ser el científic europeu que es va apropar amb més precisió a la composició de l’aire atmosfèric. La concentració d’oxigen a l’aire és constant i sempre del 21%, fet importantíssim per a la ciència. La seva curiositat des de jove, el seu afany pel coneixement i la seva perseverança, amb milers d’assajos realitzats, el van dur a assolir una fita que va ser incontestable i, per tant, reconeguda per tots els acadèmics europeus del tombant de segle. Una gesta científica en uns anys on a Europa naixia la ciència química com la coneixem avui, allunyada de la tenebrosa alquímia.
Antoni de Martí i Franquès, noble, terratinent i empresari, va néixer a Ardenya el 1750 i va viure molts anys al carrer Santa Anna de Tarragona, a l’actual seu del Museu d’Art Modern.
Es tracta d’un personatge polifacètic, coneixedor d’idiomes --antics i moderns--, que posseïa un laboratori i una biblioteca de més de 400 volums, que estava subscrit a diverses revistes científiques i que va viatjar per Europa a finals del s. XVIII.
Es va cartejar amb científics europeus i, fruit d’aquesta relació a distància, va col·laborar amb expedicionaris francesos que visitaren les nostres contrades per a determinar la unitat de mesura universal que des de llavors anomenem “metre”. Em fascinava aquest tarannà poliglot, viatger i obert a Europa, combinat amb l’arrelament a la seva terra. Una terra d’oliveres, vinya, cànem i garrofers que també el va fer destacar en el camp de la botànica, concretament en l’estudi de la reproducció de les plantes, potser per l’interès productiu de les seves finques.
De resultes de les seves indagacions, els seus garrofers van resultar molt més productius que els de cap altre pagès de la zona. I per si tot això fos poc, fou un ferm defensor de Tarragona, juntament amb dos dels seus fills, durant el setge napoleònic del 1811, i això que ja tenia seixanta anys! Una llarga i pleníssima vida que es va perllongar fins als vuitanta-dos anys.
Per a confeccionar el guió, vaig llegir l’obra del seu millor biògraf, Antoni Quintana i Marí (1907-1998), fill predilecte de Tarragona, i vaig prendre notes del recull d’articles publicats pel Centre d’Estudis Altafullencs i la miscel·lània que l’Ajuntament de Tarragona li dedicà amb motiu dels cent cinquanta anys de la seva mort.
Amb un guió molt esquemàtic d’un únic full i els escenaris de Tarragona ben clars, mancava un actor per a encarnar el personatge. Vaig pensar en Jaume Martell, actor que col·laborava amb Itinere des de feia alguns anys.
El Jaume és antropòleg, té una àmplia formació en ciència i és un curiós investigador d’arxius, sobretot pel que fa a aspectes històrics del seu poble, Santa Coloma de Queralt. Seduït per la riquesa del personatge, se’l va fer seu de seguida.
Reunions, lectures conjuntes i consulta d’arxius van definir els trets generals d’un guió no gaire més llarg. Al Jaume li agrada tenir una certa llibertat a l'hora de representar Martí i Franquès, cosa que el fa més entenedor i proper. D’aquesta manera, interioritzant el personatge, adapta molt millor el discurs al públic que té al davant. Cada aturada en diferents llocs de la part alta de Tarragona és una petita conferència sobre botànica, química, història i reivindicació del territori.
El projecte es gestava, sense presses, cap al 2010. Però amb motiu de la Declaració de la UNESCO del 2011 com a Any Internacional de la Química, va rebre un impuls decisiu. La periodista Montse Cartañà de la Unitat de Comunicació de la Ciència a la Universitat Rovira i Virgili es va posar en contacte amb Itinere, coneixedora de l'activitat que estàvem preparant.
Des d’aquell any, la unitat Comciència de la URV ofereix la visita teatralitzada “Antoni de Martí i Franquès, un científic universal” durant la Setmana de la Ciència. L’activitat està pensada per a estudiants de batxillerat, amb l’objectiu d’apropar-los a la ciència i ajudar-los a comprendre un dels capítols fundacionals de la química contemporània d’una manera entenedora i amena. Es posa en relleu la necessitat d’experimentar per a obtenir resultats fiables. La base de la ciència és l’experimentació.
Tot això durant noranta minuts més la pròrroga, acompanyant el científic per uns carrers i edificis no molt diferents dels que va freqüentar el savi d’Ardenya fa dos segles.
Inici al Camp de Mart sota un garrofer per a parlar sobre la reproducció de les plantes. Entrada a la ciutat per les muralles i a les escales de l’antiga seu dels estudis de navegació, fa un discurs sobre la importància de la logística. A la Casa Castellarnau, explica breument la societat de l’època i de manera magistral, fa participar els alumnes per tal de desvetllar com va encertar la composició química de l’aire sobre la superfície del planeta. Tota una lliçó de ciència a l’aire lliure que els alumnes mai no oblidaran.
