itinere Tarragona logo blanco top

03/02/2022

Tarragona necessita el Centre Jujol com l’aire que respirem

By Natàlia Boronat
Home » Blog » Entrevistes » Tarragona necessita el Centre Jujol com l’aire que respirem

Josep Maria Buqueras Bach es presenta puntual a l’entrevista amb un maletí carregat de llibres que ha escrit relacionats amb el modernisme i amb moltes ganes de parlar. Porta un dels barrets que el caracteritzen, en una mà un puro apagat i en l’altra, un calendari del 2022 titulat “Modernisme desaparegut” que em vol regalar. Arquitecte tècnic, professor jubilat de dibuix tècnic a Secundària i president de la Fundació Trencadís, aquest senyor carismàtic és un activista pel coneixement i la difusió del modernisme al Camp de Tarragona i un gran coneixedor de l’arquitecte i artista polifacètic Josep Maria Jujol. 

Josep Maria Buqueras en el Balcon del Mediterraneo
Josep Maria Buqueras al Balcó del Mediterrani

Podria definir Tarragona en poques paraules?

Tarragona és una ciutat mediterrània cent per cent. Té molta cultura i moltes imatges diferents: una d’antiga com la Tarragona romana, una de medieval amb el centre a la Catedral, una de modernista, una de marítima amb tot el conjunt del port, el barri del Serrallo, el Passeig Marítim i les platges. I 180 graus que tot és aigua. I en els dies clars es veuen bé les muntanyes. Una topografia urbana tan diferent fa que puguem parlar d’un conjunt polièdric. Per parlar amb una altra imatge, Tarragona és un diamant en brut. 

Vostè és de Reus...

Jo soc de Reus, sí, però dels 3 als 12 anys vaig estiuejar al que ara és el restaurant Sol Ric. Vaig aprendre a nedar a la platja de l’Arrabassada. Quan als de Reus els dic que Tarragona és més bonica, tothom em diu “però què dius, Josep Maria!”. A veure, una ciutat que té aigua, sigui un riu, sigui un mar, sigui un llac, ja li canvia la morfologia, l’estructura topogràfica urbana. I aquí tenim mar i per mi és un goig de veure’l cada dia. La Part Alta de Tarragona és una meravella. I la Rambla Nova, el Passeig Marítim, les platges, el Serrallo... No hi ha color. I Tarragona és Patrimoni de la Humanitat i això és un valor que té la ciutat i que encara s’hauria d’explotar més. Soc conscient que, per cada persona que ve a veure modernisme, n’hi deu haver 80 o 90 que venen a veure la Tarragona romana. Sempre dic que el patrimoni romà de Tarragona juga a la Champions i el modernisme a la segona o tercera divisió. 

Què considera que no es poden perdre aquells que visiten Tarragona per primera vegada?

El que és obligat és anar a tocar ferro. Algú que hagi estat a la Catedral i a l’Amfiteatre, però no hagi passejat per la Rambla Nova o pel Passeig de les Palmeres per arribar fins al Balcó del Mediterrani a tocar ferro, no ha estat a Tarragona. I la barana del Balcó és modernista, de Ramon Salas i Ricomà. És com si vas a Florència i no puges a la plaça de Michelangelo a veure tot l’skyline. I també crec que les ciutats s’han de veure de dia i de nit. 

Vostè diu que Tarragona és una gran desconeguda. 

Sí. I quan venen de fora tothom queda parat de com n’és de bonica. I el tarragoní parlant sempre de si Tarragona està bruta o no està bruta. En canvi, quan la gent fa les valoracions no és una cosa que destaqui, la brutícia. Però el tarragoní sempre és crític, i a més no col·labora, no sé, gent que té poc esperit comercial.  Si parlem de Tarragona ciutat, és un fet que la ciutat no s’ha sabut vendre. Ja s’han fet molts passos, s’avança, això sí. Té un gran potencial turístic, com tota la zona. Jo crec que el futur del territori no és la petroquímica, sinó el turisme i tota la indústria de serveis que genera. També crec que ara es parla més del modernisme que fa quinze anys, per la raó que sigui, i crec que en això hi tinc part de culpa o part de gràcia, però costa.

Potser encara no es valora prou el patrimoni modernista de Tarragona?

Jo crec que es va avançant. Ara se’n parla. Hi ha el Consell del Modernisme des del 2009, que fèiem 3 o 4 reunions a l’any, però ara durant aquesta legislatura únicament en portem 2 i ja hem passat el pas de l’equador. L’objectiu del Consell és el de vetllar pel modernisme a la ciutat de Tarragona. Sempre hem tingut dos temes recurrents: el Centre Jujol i el Mas d’en Sorder, en direcció al Catllar, que cau. Necessitem com l’aire que respirem tenir d’una punyetera vegada el Centre Jujol a Tarragona!

És clar, seria una manera d’articular tot el tema del modernisme a la ciutat.

En una exposició de dibuixos de Jujol al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, totes les autoritats que hi van participar es van posicionar a favor de fer el Centre Jujol a Tarragona. Insisteixo: Tarragona necessita el Centre Jujol com l’aire que respirem. S’ha de desencallar aquest tema ja. Per què? El senyor Jujol, el fill, ja té 86 o 87 anys, i la seva germana Teresa, 93, i ja en fa més de 12 que estem parlant del Centre Jujol. Que si ha de ser al Teatre Metropol o no i ara hi va haver l’oferta de la Casa de les Ànimes, al costat del Col·legi d’Arquitectes. 

Teatre Metropol patio
Pati del teatre Metropol

Per posar-hi l’arxiu?

Sí. El Col·legi d’Arquitectes lluita per a què tot el que hi ha de Jujol relacionat amb Tarragona a l’arxiu del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona vingui cap aquí. Després, la gran incògnita, l’arxiu Jujol que tenen als Pallaresos, allà on viuen el Josep Maria i la Teresa, que la germana del mig, la Tecla, ja es va morir fa dos o tres anys. Tot el material que tenen, que és molt, també voldrien que estigués al Centre Jujol de Tarragona. A les reunions del Consell ja hem alertat moltes vegades que si no espavilen, ves si vindrà algun americà o un xeic àrab que s’enamori de tot això i ho compri i se’n vagi ves a saber on. 

I com pot ser que es tardi tants anys per executar un projecte així que és de gran interès per la ciutat?

No hi ha hagut prou voluntat política. Bé, a veure, sí que s’ha avançat i hi ha certa sensibilitat amb el tema i la voluntat de fer-lo. Amb un milió i mig o dos milions d’euros, potser ja es podria fer el Centre Jujol a la primera i segona planta del número 46 de la Rambla, on hi ha el Metropol. Per cert, jo hi vaig dormir molt de temps, a la quarta planta, on vivia la meva àvia, quan vaig venir a estudiar a La Salle de Tarragona. La meva àvia va ser quaranta anys llogatera del bisbat, ja que tot l’edifici era del Patronat Obrer i quan van veure la necessitat de fer Pastorets i altres coses és quan van fer el teatre per fer les representacions i tenir com una sala d’actes.

Em parlava del Centre Jujol.

Sí, sí. Doncs jo crec que la Rambla és la Rambla i entrant al Teatre Metropol, passades les taquilles, en aquella sala on es fan presentacions, allí, podria ser un espai on hi hagués alguna cosa del Centre Jujol. I després a baix, al jardí, es podria fer una petita construcció que fos un punt d’atractiu més aviat comercial del Jujol. I en acabat, a la Casa de les Ànimes, una part que fos més pels estudiosos, l’arxiu, per qui vulgui veure els plànols, etc. Es diu que ha de ser a la Rambla, però si hi havia l’oferta del Col·legi dels Arquitectes no era mala cosa. Fa uns anys hi va haver una oferta d’un promotor de Saragossa que volia comprar tot l’edifici del Teatre Metropol. I l’alcalde, el Ballesteros, va dir que no, que la casa no es ven tota, només la tercera i la quarta planta, la resta està reservada pel Centre Jujol. Si hi entréssim ara, totes les plantes són diàfanes. Amb aquesta idea meva, doncs que venguin la casa a un promotor i que hi faci pisos! I amb els calés, que es faci el Centre Jujol!

I què més es podria fer per a donar a conèixer més Jujol?

Incloure’l a la ruta del Paisatge dels Genis. D’això n’hem parlat a les reunions del Consell del Modernisme. Pau Casals al Vendrell, Pablo Picasso a Horta de Sant Joan, Antoni Gaudí a Reus i Joan Miró a Mont-roig. S’hauria d’incorporar Tarragona i Jujol, que pel que sigui se’n parla més ara, potser després de l’Any Jujol el 2019. Recentment, també s’ha creat la càtedra Jujol a la Universitat Politècnica de Catalunya en col·laboració amb una empresa xinesa que la patrocina. També cal recordar que a Osaka, al Japó, fa anys que hi ha una càtedra Jujol. 

Jujol va quedar eclipsat per Gaudí?

No sé si coneixes el documental “Jujol – Gaudí, dos genis de l’arquitectura” de Luis Campo Vidal. Fixa’t en l’ordre, Jujol – Gaudí. L’arquitecte Carlos Flores, que també surt al documental, els ha estudiat molt, els compara i recorda que Gaudí era l’arquitecte de la burgesia, de la gent de calés. De Jujol diu que era un arquitecte sense horaris i sense honoraris. Ha estat anys oblidat. També és un fet que no ha fet obres molt espectaculars, molt originals sí, però obres petites. Hi ha experts que diuen que si un arquitecte únicament en tota la seva vida fa el Teatre Metropol, només per això ja hauria de passar a la història. 

La magia de Jujol en el teatro Metropol
La màgia de Jujol al Teatre Metropol

Quines obres més destacaria de Jujol?

Quan jo estudiava, hi havia 5 referents de Jujol dels quals 3 els tenim al Camp de Tarragona. L’església de Vistabella, la Casa Bofarull als Pallaresos i el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri. I a Sant Joan Despí, Can Negre, que ara és el Centre Jujol, i la Torre de la Creu. Em sembla indispensable incorporar en aquesta llista el Teatre Metropol i Mas de Carreras a Roda de Berà. 

Vostè fa servir molt el lema “Tarragona també és modernista”. Titula algunes conferències  així i també té un documental amb aquest títol. 

Sí. Ara fa poc en vaig fer una a Cartagena en una conferència internacional sobre el modernisme a l’arc mediterrani. I vaig acabar dient: ara heu vist  que Tarragona també és modernista i que podeu venir a visitar la ciutat. Necessiteu mig dia per veure el Mercat i l’Antic Escorxador de Pujol de Barberà, les cases de la Rambla, el Balcó del Mediterrani,  el Mausoleu de Jaume I al Pati de l’Ajuntament de Domènech i Montaner... Bé, per mi les dues joies de la corona a Tarragona són el Col·legi de les Teresianes de Bernardí Martorell Puig i la Casa Salas. Clar, sense comptar el Teatre Metropol i la Casa Ximenis, també de Jujol, amb aquells seients festejadors tan bonics al balcó. Bé, tornant al que vaig dir al final de la conferència. I sabeu que a 13 quilòmetres hi ha Reus i allà necessiteu un dia sencer per visitar la Casa Navàs, el Centre Gaudí, l’Institut Pere Mata i fer la ruta modernista pel carrer. I els dic que quan visiteu el modernisme de Tarragona, per casualitat us trobareu restes romanes. 

Déu n’hi do...

Dit d’aquesta manera és fort, però era en una conferència modernista i em podia prendre aquesta llibertat. Però aquí als arqueòlegs, bé, a tots els que es dediquen a la Tarragona romana, també els ho dic quan els hi tinc confiança. S’ha fet molta tasca amb Tarraco Viva i l’Ajuntament hi ha abocat molts diners per entendre tot el patrimoni romà i quan t’ho expliquen, ho valores més. Però és més agraït per la vista, això no m’ho pot discutir ningú, de veure el modernisme: uns esgrafiats, un trencadís, uns vitralls, uns paviments, uns mosaics hidràulics, etc. I d’aquí a quatre dies, el modernisme ja tindrà cent cinquanta anys. 

Però una cosa no treu l’altra. 

Exacte, tens raó. 

Com valora la celebració de les primeres Jornades de divulgació històrica del modernisme del Camp de Tarragona als Pallaresos?

Van ser un èxit total. L’organització, l’Ajuntament dels Pallaresos i la Universitat Rovira i Virgili, fins i tot van quedar sorpresos del gran èxit que van tenir tant les conferències com els dies de la fira. Des de la Fundació Trencadís també hi hem col·laborat. Es va llegir el Manifest Jujolià en el qual els ajuntaments que tenen obres de Jujol es comprometen a donar a conèixer, valorar, estudiar i protegir tot aquest patrimoni. De fet, la idea la vam tenir fa temps l’alcalde Fèlix Ballesteros i jo, però és clar, la Tarragona romana té un pes tan potent... 

Què volien fer?

Volíem organitzar unes trobades cada any d’ajuntaments jujolians. A Catalunya n’hi ha 24 i també hi ha obra de Jujol a Palma de Mallorca. I la plaça d’Espanya de Barcelona, bé, ara la rotonda, també és del Jujol, això no ho sap gaire gent.

De què són els premis que concedeix la Fundació Trencadís que vostè presideix? 

S’hi poden presentar treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat de qualsevol tema que se situï entre els anys 1880 i 1930. Per fomentar l’estudi i el context d’aquests cinquanta anys en els quals s’emmarca el modernisme i el noucentisme. Encara que sigui la restauració d’una església romànica que s’ha fet aquells anys o un estudi de la flora i la fauna. Han de tenir trenta pàgines. N’hi ha hagut de molt interessants, com un sobre les dones compositores o un sobre els sostres del Teatre Metropol, de la Pedrera i de la Casa Batlló de Barcelona. 

Em podria anomenar alguna obra modernista que l’impressioni molt?

La cripta de la colònia Güell m’impacta molt. Ni el Palau de la Música, ni la Sagrada Família, ni l’Hospital de Sant Pau, ni la Casa Navàs... Tots aquests edificis són espectaculars, però la cripta m’impressiona més. Bé, el Palau de la Música quan hi vaig al concert de Sant Esteve també m’impressiona molt. A veure, el Gaudí és Gaudí però el que va aportar més coses a l’arquitectura, des del punt de vista estructural, conceptual i també artístic és Domènech i Montaner. És clar, podia fer. Si el senyor Navàs, per exemple, li diu que faci el que vulgui, és clar, pot fer i té els artesans que en saben. Els grans mecenes permeten fer grans obres.

El llibre que ha publicat recentment “La Casa Navàs i el Modernisme de tota la província de Tarragona” és una de les grans publicacions sobre modernisme a les nostres terres.

Sí, és un inventari molt exhaustiu amb més de 600 referències d’edificis i de béns mobles. N’estic molt satisfet. Jo l’he escrit i coordinat, però és un projecte de l’empresari Xavi Martínez, que va comprar dos terços de la Casa Navàs. Em va proposar de fer un llibre sobre el modernisme de Reus i jo li vaig  dir que ja n’hi havia uns quants i que tindria més sentit d’ampliar-lo geogràficament. Amb la idea també que la gent de totes aquestes poblacions vagi a conèixer la Casa Navàs. De moment se n’han editat 3000 exemplars en català-anglès i 2000 en castellà-francès. Ara n’estem fent una versió ampliada, de format més gran i tapa dura i hi haurà fotografies d’uns quants edificis amb dron: de Reus, la Casa Navàs i l’Institut Pere Mata; de Tarragona, el Mercat i el col·legi de les Teresianes; el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a Montferri i la cooperativa de Gandesa, que té la teulada més espectacular de totes. 

calendari buqueras itinere

Moltes gràcies pel calendari del modernisme desaparegut. Hi surt la Casa Navàs també. 

Sí, una foto antiga on es veu bé la torre que hi falta, que va quedar destruïda durant la Guerra Civil. El capcer ja s’ha reconstruït gràcies a les peces que la gent es va endur amb les quals s’han pogut fer els motlles. La torre no serà tan fàcil perquè no en queda res, però segur que també es reconstruirà. 

Categories:
Natàlia Boronat
De Salomó, periodista amb una llarga trajectòria a Rússia, viatgera i guia de Catalunya n. 2671

Seguir llegint

Itinere Turisme & Cultura

Visites guiades i activitats perfectament dissenyades per gaudir de Tarragona i el sud de Catalunya.
tripadvisor excellence certificate
Mètodes de pagament:
Copyright © 2022 Itinere Turisme & Cultura
Developed by Xus Alcaraz
crosschevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram