LES PLATGES DE TARRAGONA: ARENA DAURADA I PATRIMONI
Tarragona és una de les ciutats amb millors platges de la costa peninsular. Compta amb 12 quilòmetres de platja de sorra daurada, d’aquí li ve el nom turístic de Costa Daurada. El color daurat característic de l'arena de les platges tarragonines és degut a les petites partícules de mineral de pirita, que la fan brillar.
La Costa Daurada ha estat reconeguda any rere any amb Banderes Blaves de la Fundació Europea d’Educació Ambiental, tant per les seves platges urbanes com per les seves platges més salvatges. Gràcies a la protecció del medi ambient que s’hi ha dut a terme, Tarragona és la capital de província de l’Estat amb més quilòmetres de platja en estat natural, amb una àmplia biodiversitat vegetal i animal que viu en els boscos, les dunes i els aiguamolls costaners. A Tarragona hi ha dues zones protegides molt ben conservades: la platja de Tamarit, a la desembocadura del riu Gaià, i la Punta de la Mora, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
Les platges de Tarragona, però, no amaguen només tresors naturals, sinó també tresors arqueològics.
ELS ROMANS I LES PLATGES
Els romans no “anaven a la platja”. Això de jeure sota el sol per agafar color és un concepte molt contemporani. A l’antiguitat (i fins no fa gaire), estar bronzejat era propi de les classes baixes. Una pell enfosquida indicava que la persona treballava de sol a sol, cosa impensable per a les elits. Tot i això, les elits romanes eren conscients dels beneficis sobre la salut que té l’aigua iodada de la nostra costa i tenien vil·les d’estiueig vora la platja. Un dels exemples més propers el tenim a la vil·la romana d’Els Munts, a Altafulla. És una vil·la vora el mar, on s’hi treballava la terra, però també amb espais per a l’oci. A Els Munts, encara s’hi poden visitar dos banys, uns d’aigua dolça a la casa i uns altres d’aigua salada a la platja.
Ara bé, tot i que coneixien i explotaven les qualitats salutíferes de l’aigua salada, el mar era per als romans un espai no d’oci, sinó de comunicació, de comerç i també d’expansió militar. I era, sens dubte, un lloc carregat de perills: tempestes, pirates, naufragis… Les travessies marítimes en aquells temps no sempre arribaven a bon port i les costes mediterrànies són plenes de derelictes, vaixells enfonsats que milers d’anys després s’han convertit en fonts històriques valuosíssimes per a arqueòlegs i historiadors. Al llarg de l’últim segle, la disciplina de l’arqueologia subaquàtica s’ha anat desenvolupant cada vegada més i ens ha ajudat a descobrir part del patrimoni submergit de l’antiga Tàrraco.
PIONERS EN L’ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA: EL SARCÒFAG D’HIPÒLIT
El 26 d’agost de 1948, a Tarragona es va produir una descoberta realment pionera en l’arqueologia subaquàtica. Uns joves que feien immersió a la Punta de la Mora van veure un objecte que en un primer moment, van confondre amb la caixa d’un camió. En realitat, acabaven de descobrir un sarcòfag romà del segle III dC ricament decorat amb escenes del mite d’Hipòlit i Fedra.
Aquell objecte que en un principi no els va semblar important va acabar implicant bona part de la societat tarragonina del moment. El rescat de la peça va ser molt accidentat. La barca amb què es va intentar extreure el sarcòfag del llit marí va estar a punt d’enfonsar-se en diverses ocasions a causa del pes i de seguida es van generar nombroses notícies, articles i també disputes científiques sobre com havia anat a parar sota l’aigua aquell excepcional sarcòfag de marbre.
Descobreix el sarcòfeg d'Hipòlit i altres monuments històrics de Tarragona amb el tour privat Tarragona Romana.
Tota aquesta expectació va ajudar a iniciar l’estudi de l’arqueologia subaquàtica a les costes de Tarragona. Només si ens imaginem com es feien les immersions els anys 50 i 60 del segle XX, amb escafandres i poca o cap formació, arribarem a concebre la importància dels estudis que es van crear en aquell moment i com va ser de pionera la Reial Societat Arqueològica Tarraconense en aquest tipus d’estudis. Al llarg de les següents dècades, en el fons marí de la costa tarragonina, es van descobrir per exemple un seguit de columnes de granit provinents de Troia, segons sembla destinades al porticat del fòrum provincial de Tàrraco.
Hi ha una cosa que la Reial Societat Arqueològica Tarraconense mai no va poder recuperar: la tapa del sarcòfag. Amb tapa o sense, el Sarcòfag d’Hipòlit, exposat permanentment en una de les sales de la Torre del Pretori, és una de les peces artístiques més impressionants que es poden admirar a Tarragona.
UN PORT ROMÀ, ENCARA PER ESTUDIAR
Han passat més de 70 anys d’aquella primera troballa subaquàtica a Tarragona, però l’arqueologia i la ciència no s’aturen i avui seguim treballant en aquest camp. Fa pocs anys es va produir una altra troballa extraordinària sota el mar: un port industrial romà.
A 11 kilòmetres de Tarragona, hi ha la pedrera del Mèdol. Avui és un gran parc arqueològic visitable, però fa vora 2000 anys era el lloc d’on s’extreia la majoria de pedra utilitzada per a la construcció de la part monumental de Tàrraco. Gairebé en línia recta des del Mèdol, a un quilòmetre cap a la costa, hi trobem la platja de la Roca Plana, on a l’estiu del 2017, membres de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) van descobrir una sèrie d’estructures que corresponen a un dels pocs ports d’ús industrial que s’han trobat al món romà i que es poden visitar in situ.
D’aquest port, salpaven vaixells carregats de blocs de pedra del Mèdol per a construir la ciutat de Tàrraco. Des de sempre, els experts havien imaginat que la pedra necessària per a erigir els monuments de Tàrraco arribava a la ciutat a través de la via Augusta, en carros menats per bous, però aquesta descoberta feta a la Roca Plana fa pensar que els materials arribaven per via marítima i l’estudi del jaciment, encara en curs, ens aporta una informació valuosíssima sobre la indústria a la societat romana.
SI EN VOLEU SABER MÉS...
Com a historiadores, arqueòlogues i apassionades del patrimoni, sempre ens havia interessat el tema subaquàtic i d’aquí va sorgir la idea del llibre Història submergida. Tretze jaciments arqueològics sota l’aigua, editat per Angle Editorial. En ell us expliquem 13 de les troballes subaquàtiques més espectaculars de la costa catalana, valenciana i balear, des de la prehistòria fins a la guerra civil.
