itinere Tarragona logo blanco top

12/06/2024

Els primers monjos de la fundació de Poblet al segle XII

By Xavi Mejuto
Home » Blog » Història » Els primers monjos de la fundació de Poblet al segle XII

El comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, després de la conquesta de les ciutats de Turtuixa i Larida als almoràvits –les actuals Tortosa i Lleida–, va iniciar una decidida política de repoblament de la terra fronterera al sud del comtat. Era un ampli territori conquerit que a partir d’aquell moment, va considerar de la seva propietat.  

Templers, hospitalers i cistercencs van ser els ordes cridats a afavorir la colonització de les terres ermes de frontera. De fet, Ramon Berenguer IV ja havia fundat prèviament l’abadia cistercenca de Lo Toronet, situada a la Provença, donat que havia heretat aquest territori occità de la seva mare, Dolça de Provença. 

Amb aquest coneixement previ de l’orde del Cister que li oferia solvència, el comte va decidir donar una part de les terres situades a recer de les muntanyes de Prades a l’abat Sans de l’abadia occitana de Fontfreja, actual abbaye de Fontfroide, situada a prop de Narbona i avui deshabitada. D’aquesta manera, Ramon Berenguer culminava la seva política de repoblament i colonització. 

Muntanyes de Prades
Montanas de Prades y el bosque de Poblet

La idea del comte era fundar-hi un monestir com el de la Provença. El monestir de Fontfreda havia estat fundat com a abadia benedictina sota l’orde de Cluny, seixanta anys abans, el 1093. Com un bon grapat de les noves abadies cistercenques, Fontfreda no era una edificació de bell nou, sinó que s’havia passat de l’orde dels benedictins a la nova orde del Cister. 

Ben segur,  el comte rei i l’abat cistercenc es devien trobar en algun lloc entre Narbona i Barcelona per establir negociacions de cara a la fundació d’un futur monestir. La proposta podria haver anat així:

  • Acabo de conquerir un territori amb terres pel conreu, grans boscos, fonts... Us interessa?

L’abat segurament va tenir temps de pensar-s’ho i finalment d’acceptar, però abans devia enviar uns quants monjos a explorar aquell lloc anomenat Hortus Populeti, que significa “bosc de pollancres” i que ha derivat en l’actual denominació del monestir: Poblet. 

Era un lloc amb pedra abundant, fonts i molta caça (cabirols, cérvols, porcs senglars, etc.). A més, estava situat a l’ombra d’un gran bosc que s’estenia fins a les muntanyes de Prades, del qual avui dia encara en queden set enormes castanyers medievals, coneguts com “els castanyers de Castellfollit”, que han sobreviscut a la gran escapçada del s. XIX.

Els monjos expedicionaris devien quedar molt contents amb aquest panorama: aigua d’un riuet que passava per les terres, pedra abundant i fins i tot es devien imaginar la gran estesa de terra que tindrien per conrear, i així li van explicar al pare abat de Fontfreda. Però sobretot, aquest lloc tenia un gran avantatge, estava lliure de propietats anteriors, és a dir, no hi havia pobles dins aquest territori que poguessin causar entrebancs legals a l’establiment del nou monestir.

La donació estava delimitada per terres dels Montcada, el castell de l’Espluga de Francolí, el Priorat, l’orde de l’Hospital amb la seva comanda a la Conca i unes terres benedictines cap al Penedès, per tant, el futur creixement del monestir era possible només cap a les terres de ponent. 

L’abat Sans, una vegada establerts els límits, va acceptar de bon grat la donació d’aquest territori que li oferia Ramon Berenguer IV i van redactar un document de donació amb l’estil de llenguatge protocol·lari del moment: per la salvació de les ànimes i per la glòria de Déu, pel bé de la meva ànima, faci’s oracions per mi i pels meus pares, etc. 

Boscos de Poblet
Boscos de Poblet

Antigament, aquest lloc havia estat molt romanitzat i hi ha constància d’antigues vil·les al llarg de la via que unia Tàrraco amb l’interior de la península. A la finca que al s. XX la família Girona va donar al restaurador del monestir, Eduard Toda, s’hi van trobar sense excavar, només llaurant, moltes peces de ceràmica romana. Actualment, es creu que algunes antigues granges estan edificades en llocs que ocupaven vil·les romanes: la Milmanda, la Mitjana i el mateix Montblanc.

Uns mesos després de l’acord, van arribar un abat i dotze monjos, que segur que tenien bona salut, molt i molt necessària per fundar i tirar endavant la nova casa pobletana. Al cap hi tenien la idea d’un monestir tipus, és a dir, molt semblant al monestir de la Provença que havien deixat enrere. Duien sota el braç l’esquema del monestir que volien construir, amb una església alineada d’est a oest i un claustre adjacent. 

Aquestes tretze ànimes no van venir soles, sinó que venien acompanyades de serfs, criats, potser amb dona i fills, que per descomptat, no figuren en cap document. A més, per construir el monestir, calien moltes mans: picapedrers, fusters, cuiners, conreadors, etc. 

La primera construcció devien ser unes barraques de fusta, per aixoplugar-s’hi durant les primeres setmanes o mesos, sense cap voluntat de perdurar, però a continuació, ja van construir la infermeria, amb una gran volta, i la capella de Sant Esteve, que fou la gènesi en pedra de la futura abadia. 

A partir d’aquest nucli, es va desplegar el petit claustre de Sant Esteve, que ara no és obert al públic, i una sèrie de dependències que ja no existeixen, però que no costen d’imaginar. L’antiga infermeria estava coberta per una volta molt gruixuda que posteriorment es va enfonsar, però l’espai hi és, a celobert, i en la part superior dels grans murs laterals, encara ara s’hi pot veure com arrencava la volta perduda. 

Descartem el mite creat pel pare Finestres a La història de Poblet del s. XVIII que parla de tres estrelles com tres edificis inicials del monestir: l’antiga sagristia, la capella infermeria i la capella hospital per passavolants de Santa Caterina. Aquesta darrera és d’un segle després de l’arribada d’aquells primers monjos. 

De seguida, el nou monestir de Poblet va gaudir del favor del rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, amb la donació de propietats, drets i privilegis. L’any 1196, es va produir un fet cabdal en la història del monestir: el rei Alfons va morir a Perpinyà, havent expressat la voluntat de ser enterrat a Poblet, cosa que es va dur a terme. Aquest fet va representar una gran empenta pel monestir, que finalment no seria tan petit com el provençal. Alhora, va significar un efecte crida per nobles poderosos de la Catalunya Central, com la Casa dels Cardona, que contribuïren a l’enriquiment del monestir amb carretades de sal.

A finals del s. XII, l’església major ja s’havia començat a construir pels absis, ja hi havia una nau romànica al claustre, tocant a l’església, i ja estava llest el gran refetor amb el templet de la font al davant. Durant la primera part del s. XIII, el claustre va quedar totalment tancat. 

Poc s’esperaven aquells primers monjos que venien a construir un petit monestir que ben aviat s’hi enterraria un rei, tot i estar prohibit per l’orde del Cister. Els  cistercencs eren monjos molt austers i el seu Capítol General prohibia els enterraments reials als seus monestirs i no recomanava la construcció de grans edificis, campanars ni cimboris. Tot això que, amb el temps, Poblet va passar per alt, l’ha convertit en un dels monestirs més grans d’Europa i atresora un dels cimboris més bells del gòtic europeu. Això sí, amb una comunitat que actualment, sense el poder i les propietats d’èpoques passades, manté intacta la funció amb què Poblet va ser creat fa quasi 900 anys: el treball, l’oració i la cerca de Crist per part dels més de vint monjos que hi viuen. 

Text extret d’una llarga conversa entre el Pare Jesús M. Oliver, monjo de Poblet des de fa més de 50 anys, i el guia Xavier Mejuto Nogués a la tardor de l’any 2023.

Categories:
Xavi Mejuto
Guia de Catalunya núm. 829. El Xavi va fundar Itinere l’any 1997 amb només 26 anys i se sent orgullós de l’equip que ha anat creant aquests anys. Gran coneixedor de Tarragona i de la seva història, és feliç fent d’amfitrió de la seva ciutat.

Seguir llegint

Itinere Turisme & Cultura

Visites guiades i activitats perfectament dissenyades per gaudir de Tarragona i el sud de Catalunya.
tripadvisor excellence certificate
Mètodes de pagament:
Copyright © 2024 Itinere Turisme & Cultura
Developed by Xus Alcaraz
crosschevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram