itinere Tarragona logo blanco top

La Catedral de Tarragona

> Ruta urbana

Una gran catedral per a una petita ciutat medieval. Us presentem els elements que formen part de la catedral més important de Catalunya.

Home » Monuments Tarragona medieval » La Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona

Façana principal

fachada principal Catedral Tarragona
Façana principal Catedral de Tarragona

El perfil de Tarragona seria inimaginable sense les línies de la façana inacabada de la Catedral. La Pesta de 1348 va causar estralls a Europa, una gran part dels habitants de la nostra ciutat va morir i a conseqüència de la crisi i la manca de mà d'obra, la part superior de la façana principal va quedar inacabada per sempre. A la façana, desproveïda d'estuc i de policromia, podem contemplar el gran cos central gòtic al costat de les dues portes laterals romàniques. Al centre, la gran rosassa amb els seus dotze lòbuls presideix la plaça de la Catedral. La part gòtica, datada entre finals del segle XIII i inicis de segle XIV, va quedar interrompuda a causa de la Pesta Negra tal com hem esmentat abans. En el gran relleu del timpà, atribuït a Jaume Cascalls, es representa el Judici Final, presidit per la imatge de Crist.

Dotze personatges en representació dels diferents estaments socials s'aixequen dels seus sepulcres, responent a la crida d'uns àngels amb trompetes celestials. En la línia inferior, s'evoca la conducció dels condemnats cap a la gola de l'infern en dues escenes dramàtiques.

Al mainell, l'estilitzada imatge de la Mare de Déu dóna la benvinguda als que s'acosten a la porta central de la Catedral. La seva postura és molt humanitzada, amb el maluc inclinat cap a un costat a causa del pes de l'Infant. A banda i banda de la portada, completen el conjunt les estàtues més tosques dels Apòstols i els Profetes, que li imprimeixen equilibri i sobrietat.

Nau central

NAU CENTRAL CATEDRAL TARRAGONA
Nau central de la catedral

La nau central de la Catedral té una longitud de 104 metres i una alçada regular de 16, tot i que s'eleva 10 metres més al cimbori, essent la seva amplada de 26 metres. En aquest espai central de la Catedral s'aixeca el majestuós orgue major, dissenyat per l'arquitecte Jaume Amigó al segle XVI. La part escultòrica és obra de Jeroni Sancho i Perris Ostris. Les grans portes que tanquen l'orgue van ser pintades per Pere Serafí i Pietro Paolo de Montalbergo i es van restaurar el 2018.

Després d'anys d'absència, pengen de nou, representant les escenes de l'Anunciació, el Naixement i la Resurrecció. A la part alta de la nau central, es trobava l’estendard o penó, una concessió que va fer l’any 1543 el Papa Calixt III a l'arquebisbe Pere d'Urrea, "l'arquebisbe Pirata", que realment va ser capità general de l'esquadra pontifícia contra els turcs. També a la nau central se situen dues línies de carreus que daten del segle XVI. La Catedral va ser reformada arran dels actes del centenari de la vinguda de Sant Pau el 1963, una part del cor va ser traslladada a banda i banda del presbiteri actual i la porta, al Museu Diocesà.

Capelles de Sant Joan i de Sant Fructuós

capilla de san fructuoso catedral tarragona
Capella de Sant Fructuós

Les capelles de Sant Joan Evangelista i Sant Fructuós són bessones i van ser construïdes sota el període de l'arquebisbe Joan Terés. L'arquitecte encarregat de l'obra va ser Pere Blai, una de les grans figures de la famosa "Escola de Camp", que va florir a les nostres comarques al Renaixement del s. XVI. La capella de Sant Fructuós, que també acull les representacions dels seus diaques Auguri i Eulogi, allotja la sepultura del "cardenal de la Pau", Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, i una inscripció recorda el seu bisbe auxiliar Manuel Borràs, seguint la seva voluntat. Al costat de les dues, es troba la sepultura de l'arquebisbe Josep Pont i Gol.

Sant Fructuós, el primer bisbe conegut de la Seu tarragonina, va ser martiritzat al costat dels seus diaques Auguri i Eulogi a l'amfiteatre de Tàrraco el 21 de gener de l'any 259. A la seva capella de la catedral, se’n conserven les relíquies i quatre frescos contemporanis il·lustren la seva vida i el seu martiri.

Al davant de la capella de Sant Fructuós, es pot observar la capella del Sant Sepulcre, patrocinada pel canonge Barceló, l'escut és la barca amb la vela recollida. El conjunt escultòric va ser creat en 1494 aprofitant un antic sarcòfag romà i representa el Sant Enterrament.

Baptisteri

L'anomenada "Capella de Santa Úrsula i les Onze Mil Verges" es va erigir en els primers anys del segle XIV en estil gòtic, concretament en època de l'arquebisbe Arnau Cescomes. Des de principis del segle XIX, època en què es construeix la gran pica baptismal de marbre que presideix la capella en lloc d'un altar, conté el baptisteri de la Catedral.

A les parets s’han anat descobrint parts de la decoració pictòrica medieval que va restar oculta durant segles per una capa de pintura grisa. A banda i banda, flanquegen la capella les sepultures de dos cardenals de la Seu tarragonina: Gaspar Cervantes de Gaeta, fundador de la Universitat de Tarragona al segle XVI, i Manuel Arce Ochotorena (1944-1949).

Al costat d'aquesta capella es troba la de Sant Miquel, construïda el 1365, que conté el retaule dedicat a aquesta advocació, procedent de la Pobla de Cérvoles i pertanyent al Museu Diocesà.

Capelles dels Cardona

capilla de los cardona
Capelles dels Cardona

Les Capelles dels Cardona són dues construccions bessones que l'arquebisbe Pere de Cardona va manar erigir cap a l'any 1520. Es van dedicar a les advocacions de l'Anunciata i a Santa Maria Magdalena. Encara que són de factura gòtica, el mausoleu familiar dels Cardona, situat entre les dues capelles, va ser realitzat en estil renaixentista.

Actualment, a la primera capella es troba un retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu atribuït al mestre gironí Lluís Borrassà. Procedeix del monestir cistercenc de Santes Creus, situat a 30 quilòmetres de Tarragona. A l'altra capella, podem veure el retaule de la Mare de Déu procedent de Solivella, obra de Mateu Ortoneda. Les dues peces datades al segle XV pertanyen al Museu Diocesà de la Catedral de Tarragona.

Capella de la Immaculada

capilla inmaculada concepcion
Capella de la Immaculada

La Capella de la Immaculada Concepció és barroca i va ser construïda a costa del canonge  Diego Girón de Rebolledo. Els mausoleus d'aquest personatge i els seus familiars són obra de Francesc Grau. La decoració de la capella és de Domènec Rovira —l’altar—, Francesc Tramulles i Josep Juncosa —les pintures—, i Francesc Grau —les escultures—, a excepció de la Verge, que és de Vicentó.

Capella de Santa Tecla

La capella més moderna de la Catedral data de l'any 1775 i està dedicada a la patrona de la Ciutat, Santa Tecla, verge i protomàrtir. Obra de l'arquitecte Josep Prat, és una capella d'estil neoclàssic, encara amb influència barroca, amb cúpula llaurada interiorment en marbres jaspiats de diverses tonalitats.

Les escultures van ser realitzades per Carlos Sales i en elles es representa la glorificació de Santa Tecla i en el relleu de l'altar, diversos episodis de la vida de la Santa. Dins de les fornícules dels quatre angles apareixen representacions de les virtuts cardinals: Justícia, Prudència, Fortalesa i Temprança.

Durant la festivitat de la Santa, es guarda el Braç de Santa Tecla en el reliquiari principal d'aquesta capella, dins d'un cofre de banús. Santa Tecla és la patrona de Tarragona des de la restauració cristiana de la ciutat al segle XII. No obstant això, el nom de Tecla apareix ja en una inscripció trobada recentment dins el jaciment del conjunt paleocristià del Francolí.

El creuer

crucero creuer catedral Tarragona
El creuer de la Catedral de Tarragona

En el creuer de la catedral es troba el cimbori, que té una alçada de 26 metres a la part central. La funció d'aquesta estructura arquitectònica era la d'entrada de llum natural a aquesta part central del temple. Sobre el cimbori hi ha un petit campanar.

La longitud total dels dos braços de creuer és de 52 metres i en aquesta part central es pot observar interiorment un doble nivell de cornises provocat pel pas del romànic al gòtic al recreixement de la Catedral durant la seva construcció. En la reforma de 1962, es va situar el nou altar major sota el cimbori. De la volta del creuer, penja la llum anomenada "Salmonet de les Matines". Segons explica la tradició, el seu reflex a través de la rosassa de la façana principal va servir de guia a una nau en perill durant una tempesta. Sobre aquesta llegenda es fonamenta una bella narració popular que va ser recollida en versió poètica per Mossèn Cinto Verdaguer.

També en el creuer es troben les petites capelles de Santa Bàrbara i dels metges cristians Sant Cosme i Sant Damià, totes dues amb retaules barrocs.

Capella del Crist de la Salut

capilla cristo salud catedral tarragona 1
Capella del Crist de la Salut

Cap a l'any 1500, va tenir lloc la construcció de la capella de Sant Crist, de gran devoció a Tarragona. Les dues laterals van ser un encàrrec del canonge Joan Barceló.

Són tres capelles d'estil gòtic flamíger. El 1801, l'altar de Sant Crist de la Salut de la Catedral va ser realitzat per Vicenç Roig "Vicentó" i sufragat pel canonge Josep Francesc de Vilallonga. Les capelles laterals estan dedicades a Sant Tomàs i a la Verge del Rosari. La talla del primer és obra de Vicentó, mentre que la de la Mare de Déu correspon a l'escultor del segle XX Lluís Saumells.

A la façana exterior d'aquesta part de la Catedral, hi ha una gran rosassa encarada a llevant amb el tema central dedicat a la Verge. També es troba en aquest sector la petita capella romànica de Sant Lluc, que antigament va estar dedicada a Sant Pere. El retaule barroc és de Jaume Juncosa i data del segle XVIII.

Campanar

CAMPANAR CATEDRAL TARRAGONA
Campanar Catedral de Tarragona

La torre del campanar és bàsicament gòtica, encara que el cos inferior es va iniciar al voltant de l'any 1200 i els treballs es van perllongar fins poc abans de la consagració de la Catedral l’any 1331. Té una part central realitzada en carreus encoixinats que confereixen una gran singularitat a l'obra.

L'alçada màxima de la torre és de 70 metres i el cim queda coronat per un petit campanar, on s'allotja "la Capona", la campana més popular de la Catedral de Tarragona, que pesa 5188 quilos i fou construïda el 1509. En els finestrals inferiors, hi ha 14 campanes més, les més antigues de les quals són de principis de segle XIV. Sota la torre es troba la porta anomenada de Santa Tecla i la capella romànica de Sant Oleguer, l'arquebisbe que va restaurar la Catedral el 1118.

Dins de la torre del campanar, podem veure la sala del rellotge, on es conserven el de 1882, instal·lat per Josep Besses, i restes del mecanisme del de 1510, obra conjunta de les corporacions municipal, arquebisbal i capítol de canonges.

Absis i Retaule Major

L'absis major de la Catedral és d'estil romànic. Exteriorment, mostra aspecte d'església-fortalesa, propi de l'inici de la construcció de la Catedral.

A l'interior, presidint el temple, el majestuós retaule major gòtic del segle XV, llaurat en part en alabastre policromat per Pere Johan. Al centre, la imatge de la Mare de Déu i a banda i banda, Sant Pau i la seva deixebla Santa Tecla. La vida i miracles de la patrona de Tarragona apareixen descrits en les delicades sis escenes amb relleus de la predel·la. La resta de les escenes representades a la part superior pertanyen al Nou Testament, sobre la Mare de Déu i la Passió de Crist. Darrere el retaule es troba el sagrari principal amb la imatge gòtica de Sant Miquel.

Davant el retaule perdura l'antic altar major romànic del 1230. Als guies, ens encanta explicar les escenes de la vida de Santa Tecla d'aquest altar i comparar-les amb les que es troben en el gran retaule. A la dreta del presbiteri, trobem la sepultura de Joan d'Aragó, Patriarca d'Alexandria i administrador apostòlic de la seu tarragonina, que va consagrar la Catedral el 1331.

Sagristia Major i el Tresor

sacristia tesoro catedral tarragona
Sagristia Major i el Tresor

La Sagristia Principal de la Catedral data del segle XIII. S'hi pot admirar una talla barroca d'un Crist agonitzant, amb una exagerada torsió, procedent de l'església de Sant Miquel de Pla. Des de la sagristia s'estableix comunicació directa amb l'absis principal i amb el claustre.

Després d'una porta gòtica es troba la sala anomenada del "tresor", on es guarden objectes d'ús litúrgic, principalment d'orfebreria, entre els quals destaquen calzes, bàculs, custòdies i l'arca del Monument del Dijous Sant, obra de l'orfebre Gaspar Arandes (1685). El veritable tresor d'aquesta sala s'observa alçant la vista: el sostre decorat amb un magnífic teginat gòtic-mudèjar del segle XIV.

La capella dels Sastres

Al costat de la sagristia hi ha la capella dels Sastres (1340) que, encara que va ser edificada per la Confraria dels preveres, rep el nom del gremi que la va tenir com a seva. Es va construir en estil gòtic i conté un retaule en alabastre dedicat a la Mare de Déu (1366).

La capella del Santíssim Sagrament

capilla santisimo catedral tarragona
La capella del Santíssim Sagrament

La capella del Santíssim Sagrament es va construir aprofitant una part de l'antic refectori canonical. Es va iniciar cap al 1580 i és una de les mostres més completes del Renaixement a Catalunya. La direcció de les obres va ser responsabilitat de Pere Blai i Jaume Amigó, màxims representants de l'"Escola de Camp", dins l'estil del Renaixement.

És una construcció plena de peculiaritats, des de la porta principal construïda amb columnes romanes de granit que procedeixen de l'antic Fòrum Provincial fins a la cúpula de llanterna edificada amb un gran atreviment sobre la volta de canó de l'antic menjador dels canonges.

En la decoració d'aquesta capella van treballar artistes com Domènech Albrion i Nicolau Larrault en l'escultura, les pintures pertanyen a Isaac Hermes Vermey i les portes del Sagrari són de Felip Voltes. En ella va rebre sepultura Antoni Agustí (1586), l'arquebisbe humanista per excel·lència que, a banda de la faceta religiosa, va destacar com a gran bibliòfil i promotor de l'arqueologia a Tarragona.

El claustre

claustro Catedral Tarragona
El claustre de la Catedral de Tarragona

El claustre, construït entre finals del segle XII i principis del XIII, era el centre de la vida comunitària dels canonges que antigament vivien a la catedral. Al costat d'aquest espai es distribuïen el refectori o menjador, la cuina, la sala capitular, el dormitori, la biblioteca i diverses capelles.

El claustre va ser edificat en estil de transició del romànic al gòtic. A la part romànica pertanyen els capitells, les columnes i els petits arcs amb reixes. El gòtic va imposar les seves línies a la part superior: les voltes, altres arcs i les pedres clau.

El claustre de la catedral està compost per multitud de capitells, entre els quals destaquen moltes escenes bíbliques, simbòliques o simplement d'ornamentació vegetal. La més representativa a nivell popular és l'anomenada "processó de les rates", en un dels cimacis, que il·lustra la faula d'un gat que fingeix estar mort i quan les rates el porten a enterrar, es desperta i les acaba devorant.

La porta romànica del claustre que condueix a l'interior del temple és de marbre i té al timpà un Crist Majestat i els Tetramorf. En aquesta zona del claustre es troba la capella gòtica de la Mare de Déu de les Neus (1317) i la de Sant Salvador renaixentista (1533).

Capella de la Mare de Déu del Claustre

A la capella de la Mare de Déu del Claustre es venera la imatge de la Verge en una talla de finals del segle XIII. La devoció tarragonina deu al seu patronatge multitud de prodigis que a través de diversos llibres, relaten les vicissituds d'aquest culte marià. Tot i que la capella actual és moderna, ja que va resultar destruïda en època de la guerra de la Independència (s. XIX), conserva l'arc d'accés al claustre i es troba construïda al costat del mur romà de recinte de culte del fòrum provincial.

També en aquest sector del claustre tenim la capella de la Mare de Déu de la Guia, talla romànica en restauració.

Museu Diocesà

museu diocesa
Museu diocesà

Actualment, aquest museu es troba repartit en dos espais de gran valor històric: la sala II a la capella del Corpus Christi i altres espais adjacents.

La sala I es troba al sector del claustre de la Catedral que va ocupar part de l'antic refetor dels canonges.

SALA I - L'ANTIC REFECTORI

Una part de l'antic refectori es conserva al costat de l'entrada exterior del claustre de la Catedral. La resta d'aquesta antiga dependència, de volta de canó lleugerament apuntada, va ser convertida en Capella del Santíssim Sagrament. El refetor era el menjador de la comunitat de canonges que va habitar la Catedral i dels seus gustos gastronòmics en trobem informació en el "Llibre de l'Coch de la Canonja de Tarragona". El mur que limita amb el claustre és d'origen romà i al segle I dC, tancava el recinte de culte del temple imperial de Tàrraco.

El 1154 va tenir lloc la institució de la comunitat de canonges regulars sota la regla de Sant Agustí, segons la qual seria regida per un prior claustral i hauria d'utilitzar una capella sota l'advocació de Santa Maria, quedant organitzat el capítol catedralici.

Una de les parets és encara en gran part romana i conserva dos finestrals i un arc de grans proporcions, tot del segle I d.C. En aquesta sala es troben els objectes romans, mosaics, àmfores, el sarcòfag de les Muses, la inscripció d’Eutyches, l'anomenat Mirhab procedent del jaciment declarat Patrimoni Mundial Medina Azahara, així com una col·lecció de talles de la Mare de Déu, l'antiga reixa del cor de la Catedral, les pintures murals de Peralta i molts altres objectes. Al costat de la porta, hi ha el bust de l'arquebisbe Antolín López Peláez, que va impulsar decididament la instal·lació en aquest emplaçament del Museu Diocesà, inaugurat el 31 de gener de 1915, tot i que el museu com a entitat ja existia a la capella de Santa Tecla la Vella des d'època de l'arquebisbe Fleix i Solans, que el va promoure el 1869. El juny de 1993, l'arquebisbe Pont i Gol inaugura novament una nova època del Museu Diocesà, encara que aquesta sala no es va incorporar fins a la inauguració de l'exposició Pallium el 1992. En aquest sector del claustre es troben les capelles de Sant Ramon i Santa Maria Magdalena.

SALA II - LA CAPELLA DEL CORPUS CHRISTI

L'antiga sala capitular del segle XIII és també coneguda com a Capella de Corpus Christi a partir del moment en què Guerau de Rocaberti (1330) ordena construir l'absis i donar-li aquesta nova advocació, de manera que guarda diverses làpides, sepultures i escuts relatius a la seva família. Avui dia és la sala II del Museu Diocesà, on es conserven retaules, orfebreria i talles, principalment d'estil gòtic. A les parets hi ha diverses escultures de la primera meitat de segle XIV. El 1932 ja va ser el lloc escollit de la Catedral per a instal·lar-hi una pinacoteca gòtica. En aquesta sala va existir també la famosa "biblioteca encadenada" de la Catedral, tal com recorda una làpida en un dels murs. Aquest sector de la Catedral inclou la nova aula capitular, que data del segle XVIII. És aquí on es conserven el tapís de la "Bona Vida" o de "Les Potestats" del taller d'Arres (s. XV) i el tapís funerari de Pere Antoni Aragó (s.XVII), procedent de Poblet.

La casa dels Canonges

El conjunt de cases dels Canonges van ser edificades en l'última dècada del segle XIX sota la direcció de l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà; la seva cara apareix esculpida en una de les finestres d'aquesta mateixa obra. En aquell moment es van regularitzar les façanes i construccions molt desiguals que existien a l'entorn del claustre, adequant-les a l'estil neogòtic coincident amb la línia que marcava el Seminari Pontifici constituït entre 1883 i 1886.

Santa Tecla la Vella

Santa Tecla la Vella
Santa Tecla la Vella

Aquesta petita capella romànica del s. XIII conserva el record de la primitiva Catedral de Tarragona, anterior a l'existent. És una construcció que allotja el sepulcre de l'arquebisbe Bernat Olivella (1287) i antiguitats provinents d'altres punts de la Catedral, bàsicament làpides i escuts com el frontispici en relleu de l'antiga Universitat de Tarragona o altres conjunts escultòrics. Va ser l'emplaçament inicial del Museu Diocesà de Tarragona el 1869.

L'antic cementiri de la ciutat es trobava al costat de Santa Tecla la Vella i s'estenia per l'actual carrer de les Coques.

Ubicació

Tours per veure La Catedral de Tarragona

Altres monuments

La Catedral de Tarragona

Itinere Turisme & Cultura

Visites guiades i activitats perfectament dissenyades per gaudir de Tarragona i el sud de Catalunya.
tripadvisor excellence certificate
Mètodes de pagament:
Copyright © 2022 Itinere Turisme & Cultura
Developed by Xus Alcaraz
camera

Subscriu-te a la nostra newsletter per rebre notícies i ofertes

itinere tarragona logo white 1

* Al subscriure't acceptes la política de privacitat d'Itinere

linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram