Si parlem de la civilització romana, segurament una de les primeres idees que ens ve a la ment és la del seu poder militar. Legions amb estratègies i tàctiques ben apreses que, a cop d’escut i tall d’espasa, van engrandir aquest imperi de l’antiguitat.
Si ens esforcem una mica més i deixem de banda el bel·licisme, ens adonem del que tothom reconeix: els romans van ser uns grans arquitectes i enginyers. Van saber posar l’arquitectura i l’enginyeria de camins, canals i ports (com en diríem avui) al servei de les ciutats.
Fa dos mil·lennis, van afrontar amb excel·lent nota un dels reptes més remarcables de la humanitat: dur l’aigua de manera suau i abundant fins als centres urbans. Assegurar un mínim cabal d’aigua de manera constant, durant tot l’any, tot i la sequera estival, requereix un gran domini de l'enginyeria i una decidida voluntat de tirar endavant aquells macroprojectes. Prospeccions del terreny, acurats càlculs, un gran mestratge constructiu i una ingent quantitat de mà d’obra ho van fer possible.
En els més de vint anys del festival Tarraco Viva, el món de l’aigua en època romana ha estat tractat en conferències com la que recordo de l’enginyer Isaac Moreno, a peu de monument, o demostracions d’agrimensors sobre com calcular i mesurar els pendents dels aqüeductes.
L’edició del festival de l’any 2020 va estar marcada per un entrebanc més a la història de la humanitat i, en plena pandèmia de la Covid-19, no és casualitat que el festival es dediqués a la salut i la higiene.
Sens dubte, fa dos mil anys, l’aigua va jugar un paper decisiu a l'hora de garantir la higiene i el benestar de tota la població, rica o humil. Una aigua que tant nodria les termes d’una luxosíssima vil·la als afores de la ciutat com rajava a la font de la cantonada d’una ínsula a un barri populós.
L’esdeveniment es va celebrar inusualment al mes d’octubre a causa del confinament primaveral i la direcció del festival va apostar per divulgar el món de l’aigua a l’antiguitat a través de la teatralització. Itinere va resultar escollida d’entre les candidates i va rebre l’encàrrec de l’empresa de gestió d’aigües de Tarragona EMATSA de dur als carrers de Tàrraco el personatge Sextvs Ivlivs Frontinvs, curator aquarom de Roma.
Itinere havia d’elaborar un monòleg que s’afegia a una de les seccions més característiques de Tarraco Viva. El festival compta en cada edició amb un nodrit grup d’actors que representen, amb un gran nivell d’interpretació, un dels pilars de la programació: monòlegs i dissertacions de grans personatges de l’antiguitat. Era, per tant, un repte que afrontàvem amb il·lusió i alhora amb responsabilitat, donats el nivell i la trajectòria d’aquesta secció del festival.
Per a apropar-me a Sextus Frontinus, vaig començar a informar-me amb lectures ràpides a l’Enciclopèdia Britànica i la Viquipèdia i d’aquesta manera, traçar uns trets generals de la seva biografia.
Mitjançant una línia del temps, havíem d'emmarcar-lo en la seva època i els seus coetanis. Frontinus va viure els darrers setanta anys del segle I de la nostra Era. Calia tenir molt en compte doncs la història i el marc polític de l’imperi que ell va conèixer i molt especialment, de la ciutat de Tàrraco. Una ciutat que mai no va arribar a visitar o si més no, no en tenim constància. Però en tot cas, això entra dins la màgia del festival Tarraco Viva.
Un cop conegut el personatge, el més important era omplir de contingut, amb base científica, el guió sobre l’estada del curator aquarum de Roma a Tarraco. Per això, m’havia de documentar amb bibliografia bàsicament local. Un excel·lent recurs i font d’informació va ser el llibre Tàrraco i l’aigua, catàleg de l’exposició organitzada al MNAT l’any 2005 amb articles de Joaquín Ruiz de Arbulo, Jordi Blay, Josep M. Macias, Josep M. Puche, Josep Anton Remolà i César Pociña.
A més de consultar bibliografia general sobre el món de l’aigua a l’imperi romà, vaig necessitar ajuda per a evocar indrets de la travessa marítima de Roma cap a la nostra ciutat. Per exemple, vaig demanar consell a la catedràtica de Clàssiques de la Universidad de Granada, l’amiga Amalia Rodríguez, perquè m’assessorés per a donar unes pinzellades hel·lenístiques al monòleg, ja que el nostre personatge va viure un temps a Pèrgam i en el seu viatge imaginari a Tàrraco va fer nit a Empúries. M’interessava moltíssim recrear el millor possible l’ambient grec d’aquest port.
Havia arribat el moment de seleccionar un actor que es posés a la pell del nostre personatge, un home d’uns seixanta anys que ocupà un dels càrrecs de més responsabilitat a la ciutat més gran del planeta ara fa dos mil anys, Roma. De la seva organització en depenia la salut de prop d’un milió d’habitants que vivien a l’urbs.
L’actor escollit era un vell conegut, col·laborador d’Itinere, en Jaume Martell. Fa més d'una dècada que en Jaume passeja pels carrers de la Part Alta de Tarragona en la pell d’un altre geni, aquest sí ben local, el científic Antoni de Martí i Franquès. Era el millor candidat, perquè té una forma d’interpretar els seus personatges, seguint un guió esquemàtic que completa amb uns dots d’improvisació que el fan molt proper al públic. Té un ampli bagatge i estudis de física i antropologia, que li aporten uns coneixements que acaben aflorant en les seves interpretacions i argumentacions.
Vaig gaudir moltíssim elaborant el guió i no em va fer patir massa el marc temporal, ja que tenia unes idees ordenades sobre l’època i l’estat de la ciutat. Era fabulós poder imaginar, a la meva manera, una travessa per mar entre Roma i Tàrraco, l’arribada al port i la passejada fins a trobar el seu amic Marcus.
Durant els mesos del confinament total, vaig deixar volar la imaginació, descrivint el trajecte del nostre personatge entre Tàrraco i la vil·la situada a l’altra riba del riu Tulcis, l’actual Francolí, on es va hostatjar. El trajecte en carruatge permetia al nostre convidat fruir de les olors que la pluja despertava al camp aquella tarda o contemplar les tasques dels pagesos a les vinyes de la vora del camí.
Les recomanacions de Frontinus per a crear un cos de curator aquarum a Tàrraco i la inspecció dels canals a l’ager tarraconensis havien de ser el fil conductor del monòleg. L’actor, en Jaume Martell, de seguida es va fer seu el guió i va trobar sis punts principals a desenvolupar tot passejant acompanyat del públic. El seu monòleg acaba amb una lloança, un pèl patriòtica, a l’enginyeria i la higiene del seu temps.
Només se’n van fer tres representacions, però van ser prou per a constatar la bona acollida i l’entusiasme dels tarragonins per aquest magnífic personatge. El savi Frontinus aviat es tornarà a passejar pels carrers de Tàrraco per a compartir amb vosaltres tots el seus coneixements. Estigueu atents a la seva tornada!
