TARRAGONA, AGOST DE 1813. L'exèrcit francès d'ocupació per fi es va retirar de Tarragona.
El governador napoleònic, el general Bertoletti, i els seus soldats havien ocupat la plaça des de la seva captura el juny de 1811. Durant els seus dos anys d'estada, havien patit el setge d'un exèrcit de disset mil homes, diverses batudes de la guerrilla espanyola, el bloqueig marítim permanent per part de la Marina Reial britànica i unes maniobres recents del general anglès Bentinck i del general espanyol, el duc del Parque, la força combinada dels quals arribava als vint-i-cinc mil homes.
A pocs quilòmetres a l'oest de Tarragona, a l'altura de Salou, la nit que les tropes franceses es van retirar, un sergent d'hússars de l'exèrcit britànic anomenat Norbert Landsheit descansava al campament de l'avançada anglesa. Tot i que els piquets vigilaven la ciutat a tota hora des de Salou, no estaven preparats per al que succeiria aquella nit:
“La nit del 18 va tenir lloc una explosió que va fer tremolar la mateixa terra sota els nostres peus. El so era més fort que el tro més fort; i l'efecte sobre tota substància viva o morta dins de la seva influència va ser similar a la d'un terratrèmol. Ens trobem singularment desproveïts de la resposta de quina podria ser la causa de l'esdeveniment i tothom es va llançar a fer milers de preguntes que ningú sabia contestar.”
En aquell mateix moment, al poble de Bràfim, situat a divuit quilòmetres al nord, el doctor Bosch i Cardellach també ho anotava al seu diari: "a les deu de la nit van volar les mines dels murs i forts de Tarragona, amb gran estrèpit, sent tan gran en dues ocasions que em va semblar que tremolaven les muntanyes a quatre hores de distància d'on jo era ".
Durant les hores següents i fins ben entrada la matinada, vint-i-dues mines plantades pels francesos van sembrar la destrucció en diversos punts de la ciutat. La primera havia estat la del molí del port, la següent va ser la del fortí de Sant Joan, després la del fortí de Cervantes, seguida per la del castell de Pilats (el Pretori) i cap a les deu, va volar el castell del Patriarca, situat al costat de la catedral. El canonge Pedro Huya ho relatava així:
“La que va fer tant d’estrèpit, que fins al paviment en què ens trobàvem va fer commoure, vam veure el foc i vam conèixer amb evidència que aquell robust monument havia deixat d'existir, cosa que ens va causar el sentiment que és de suposar.”
Vint-i-sis cases del carrer de la Merceria, des del carrer Ventallols fins a la cantonada del carrer Major, van ser destruïdes en l'explosió i les restes de l’explosió eren tantes que bloquejaven el carrer. També una part dels arcs medievals del mateix carrer van sortir volant.
La mina número vint-i-tres, que estava situada a la part oriental de la capella de Sant Magí, no va explotar. La seva metxa, avui guardada a la mateixa capella, es va apagar. La mina consistia en diverses files de barrils plens de pólvora. Els francesos no van escatimar en recursos per al seu pla de destrucció de la ciutat.
Hi havia divuit o vint barrils de pólvora [...] A la segona línia, hi havia vuit barrils de pólvora amb vuit granades de mà, una a cadascuna, i en el buit d'una altra hi havia saquets farcits de pólvora. Un altre saquet d'uns quinze pams de llarg per tres d'ample formava la tercera línia, i en un dels seus extrems estava ficat un cap de la metxa.”
La casualitat va fer que l'única mina que no explotés fou la de Sant Magí i que el dia en què es van produir aquests fets va ser, ni més ni menys, que el 19 d'agost, el dia del sant patró de Tarragona.
