En terra de ningú
La conquesta musulmana de la Tarragona visigoda, cap a l'any 713, va suposar l'inici d'un llarg abandó per a la ciutat, que es va perllongar quatre segles fins a la seva recuperació, a inicis del s. XII.
Sovint, des de la Còrdova califal, fonts andalusines esmenten la llunyana Madinat Turtusa en referència a la Tortosa musulmana, que havia caigut en l'oblit. Així mateix, hi ha referències literàries musulmanes de la nostra Madinat Tarkuna com una gran ciutat romana en ruïnes i abandonada entre dos mons.
Restes d'una mesquita?
Ni rastre. És difícil justificar la presència musulmana a Tarragona. És encara més difícil parlar de la seva mesquita. I el que ja és totalment desgavellat és ubicar-la al lloc que ocupa avui dia la Catedral.
La Història és una ciència i no pot alimentar-se ni de fantasies ni de desitjos infundats.
És cert que al museu de la Catedral s'exposa un bell mihrab, finestra d'una mesquita, però procedeix de la ciutat palatina de Madinat al-Zahra, molt a prop de Còrdova, lloc declarat Patrimoni de la Humanitat el juliol de 2018.
Fins que l'arqueologia en trobi evidències, de mesquita res de res.
L'esperada recuperació
Després de quatre segles de buit en terra de ningú, la situació es va decantar de la banda cristiana.
L'any 1129, l'arquebisbe de Tarragona -el barceloní Oleguer- cedia la ciutat a un cavaller normand anomenat Robertus Aquileus a canvi que fes efectiva la seva ocupació i la posterior repoblació.
Robert d'Aguiló, com és conegut a Tarragona, va ser nomenat el març d'aquell mateix any Príncep de Tarragona i amb les seves tropes, es va fer càrrec de la situació de la nova Tarragona.
Culminava així la restauració de l'antiga seu arquebisbal després d’almenys quatre intents infructuosos.
Conflictes entre l'arquebisbe i el príncep
La situació a la nova Tarragona va empitjorar per al noble normand a partir de la mort de l'arquebisbe Oleguer i del nomenament del nou arquebisbe Bernat Tort el 1146.
Home de confiança del Comte de Barcelona, es va establir a la ciutat i el seu tarannà poc conciliador va suposar l’inici d'un llarg període de conflictes entre el normand Robert i els arquebisbes, que va desembocar en una guerra entre faccions i el posterior exili de la família normanda el 1171.
La nova Catedral
No era la primera catedral que es construïa a Tarragona, si entenem com a catedral la càtedra o cadira de l'arquebisbe, encara que no es tractés d'un temple religiós a l'ús.
Ja n'hi va haver abans, des de l'inici del Cristianisme en la clandestinitat fins a l'anomenada Santa Jerusalem sota el domini visigot, i fins i tot hi va haver una catedral provisional fins al començament de les obres de la seu que coneixem avui en dia.
L'arquebisbe Hug de Cervelló, que havia estat assassinat a mans del fill del príncep Roberto, va deixar en el seu testament una bona suma de diners perquè es comencés a construir la nova catedral de Tarragona.
L'estil que van imprimir aquells tarragonins a la seva catedral és conegut com a romànic.
Com era la nova Tarragona medieval?
Diminuta, en comparació amb la gran ciutat de Tàrraco. A finals del s. XII, amb una quarta part de les antigues muralles reparades, la ciutat estava assegurada i es convertia en el centre del Camp de Tarragona.
Sobre la gran esplanada de l'antic fòrum provincial romà, es va traçar una nova retícula de carrers medievals, mentre que l'estament eclesiàstic es feia fort en la cúspide de la petita ciutat, al voltant de la catedral en construcció.
L'antic circ romà es va convertir en un raval destinat a la transacció de bestiar i a activitats industrials. I en l'espai que ara ocupa la plaça de l'Ajuntament, se celebraven les justes i tornejos per a entreteniment de la plebs.
Descobreix el mapa de la Tarragona Medieval.
La conquesta de Mallorca es va decidir a Tarragona
Com sempre passa, els naviliers, comerciants i magnats van exercir pressió sobre el poder polític, en aquest cas reial, perquè solucionés un problema que perjudicava els seus negocis: la pirateria. Pirateria enemiga, és clar.
El jove rei Jaume I va ser convocat el novembre de 1228 a un sopar en un palauet civil de Tarragona per a abordar la qüestió. Ni van arribar a les postres!
Els comensals, entusiasmats amb l'aventura, van estendre mapes sobre la taula, van acordar pressupostos i es van repartir el futur pastís.
Al Llibre del Feyts, el rei -ja ancià- recorda la jornada en què la flota va salpar cap a tan memorable gesta: "Blanca era la mar, ja que tan gran era la flota".
Jueus sí, però des de l'antiga Tàrraco
Associem l'existència de persones de fe jueva a l'Edat Mitjana i amb raó. Però la seva presència a la península es remunta a l'Antiguitat, als temps dels romans.
A conseqüència de les rebel·lions dels jueus a Judea, els governants romans van manar destruir el temple de Salomó i el poble jueu va patir una nova diàspora.
En el primer segle de la nostra Era van arribar jueus deportats des d'Orient a Tàrraco, per tant és probable que el Judaisme comencés a germinar a la Hispània romana. Les fonts arqueològiques així ho afirmen.
L'arribada de la relíquia de Santa Tecla
Procedent de la gran Armènia, la relíquia -ni més ni menys que l'avantbraç- va arribar a les nostres costes l'any 1322 i va ser traslladada a Constantí, on va romandre fins a l'any següent, mentre s'ultimava la gran processó d'entrada a Tarragona.
Finalment, el 18 de maig de 1323, una processó encapçalada per la família reial, l'arquebisbe, bisbes, abats i unes 12.000 persones feia la seva entrada a la ciutat, fet que va quedar immortalitzat en un relat que inclou una bellíssima descripció dels carrers de Tarragona.
Una dècada més tard, va tenir lloc una altra gran celebració a la ciutat: la consagració de la Catedral l’any 1331.
Qui manava a la ciutat?
Des de la seva refundació, Tarragona va comptar amb un doble poder -un cosenyoriu- de l'arquebisbe i del rei. El poder reial estava representat pel veguer reial, càrrec que mai no podia recaure sobre un oriünd de la ciutat. D'altra banda, el màxim poder eclesiàstic estava encarnat per l'arquebisbe i els canonges.
La noblesa era escassa i la gran majoria de la població estava formada per una classe social molt variada, els ciutadans. A aquest estament pertanyia la Mà Major (grans mercaders i juristes), la Mà Mitjana (mercaders i artesans) i la Mà Menor (pagesos, pescadors i bracers).
Finalment, la part baixa de la societat estava formada per captaires, prostitutes i esclaus.
Capítol a part és la comunitat jueva, que a partir del s. XIII va viure en el seu món tancat dins del call.
La Pesta sacseja Tarragona
El 1348, un bacteri procedent d'Àsia anomenat Yersinia Pestis es va anar introduint sigil·losament a Europa.
La nostra ciutat no va quedar fora de perill de la pesta bubònica o Mort Negra, que va acabar amb gairebé la meitat dels seus habitants. Només havien passat disset anys de la consagració de la Catedral i la Pesta va deixar la majestuosa façana gòtica marcada per sempre.
Avui dia, ningú dibuixaria la silueta de Tarragona sense la façana inacabada de la Catedral.
La cúspide de la Catedral és un autèntic signe d'identitat de la ciutat i qualsevol intent de finalització de la façana ha estat infructuós. Ens agrada així.
Les infraestructures de la ciutat
El proveïment d'aigua a la ciutat en l'Edat Mitjana va ser un problema. Els canals romans pràcticament havien desaparegut i va caldre habilitar cisternes.
L'any 1369, es va excavar un profundíssim pou al barri del Corral.
Un curs d'aigua artificial anomenat Rec Major que derivava del riu Francolí servia per irrigar camps de conreu i moure molins propers al port.
Tarragona, sempre connectada per mar amb altres ports mediterranis, va mantenir des del moment de la restauració importants llaços comercials.
Una altra pesta anomenada guerra
Com veureu, a partir d'aquest moment, en aquesta ciutat anem gairebé a guerra per segle. Per si les calamitats naturals -epidèmies, sequeres, fam- fossin poc, les guerres sempre han afegit sofriment a la població de Tarragona.
En aquesta ocasió, s'enfrontaven dos Peres, millor dit, un Pedro i un Pere. El regne de Castella de Pedro el Cruel contra la Corona d'Aragó de Pere el Cerimoniós. I Tarragona no va quedar al marge del conflicte.
I una altra més: La guerra civil catalana
Va enfrontar els partidaris de la Generalitat contra els partidaris del rei Joan II. La ciutat va ser assetjada i, per primera vegada en la seva història, bombardejada per l'artilleria de les tropes reials.
Al segon intent, les tropes reials van aconseguir obrir una bretxa en la Muralleta i la ciutat es va acabar rendint el 2 de novembre de 1462, a canvi que el rei no entrés a la ciutat ni les seves tropes la saquegessin.
Malgrat això, el conflicte va suposar la ruïna total per a Tarragona i els seus efectes van ser patents durant dècades.
Adeu a l'Edat Mitjana
Aquesta època, amb nom d'estar pel mig, ni va ser tan ombrívola ni tan negra com la pinten. De fet, ens va llegar una cosa imprescindible en el nostre calendari anual, la Festa de Santa Tecla, tal com la coneixem avui dia, amb un amplíssim seguici popular liderat llavors pels gremis urbans.
El nostre centre històric, amb la seva retícula de carrers, prové també d'aquesta època medieval i no de l'antiguitat romana.
Alguns edificis, com l'antic Hospital de Santa Tecla i, per descomptat, la magnífica Catedral, es mantenen gairebé intactes.
I per si no n'hi hagués prou, conservem grans relats com el que descriu l'arribada de la relíquia de Santa Tecla a Tarragona des de la llunyana Armènia i un llibre de cuina que data de 1331, el Llibre de l'Coch de la Canongia de Tarragona.
Aquí pots veure la maqueta de la Tarragona medieval i el mapa de la Tarragona medieval.
Coneix més detalls amb els nostres tours privats Tarragona medieval i la Catedral de Tarragona o la visita guiada Descobreix Tarragona.
