itinere Tarragona logo blanco top

12/06/2024

10 curiositats sobre la Catedral de Tarragona

By Laia Borges
Home » Blog » Història » 10 curiositats sobre la Catedral de Tarragona

Icona de la ciutat i peça indispensable per a dibuixar-ne la seva silueta, la Catedral de Tarragona amaga innombrables tresors que sorprenen el visitant. Aquest temple consagrat a Santa Tecla s’ha salvat dels diferents episodis de destrucció de béns de l’Església ocorreguts al llarg de la història del nostre país i, per tant, conserva molts elements originals que donen testimoni de la importància d’aquest centre espiritual i eclesiàstic durant segles. Hem seleccionat deu aspectes de la Catedral que volem destacar pel seu valor artístic i històric i sobretot, perquè expliquen un relat autèntic que ens acompanyarà i donarà sentit al qual veiem en el transcurs de la nostra visita a la Catedral de Tarragona.  

1- Les banyes de Moisès i les barbes dels profetes

1. moises catedral Tarragona
1. moises catedral Tarragona

La façana de la Catedral de Tarragona és única al territori: el gòtic català no produeix portades monumentals com aquesta, que, en canvi, seran abundants a França. En aquest conjunt escultòric, hi són representats els apòstols i els profetes del cristianisme flanquejant una imatge de la Mare de Déu. 

D’entre aquests personatges, és fàcil identificar Moisès, que sosté les Taules de la Llei i és representat amb banyes! Sembla que les banyes de Moisès són testimoni d’un error de traducció de l’Antic Testament hebreu, donada la similitud entre les paraules per designar ‘banya’ (karan) i ‘raig de llum’ (keren), que seria la interpretació correcta dels seus atributs. Al seu costat, solemne, el rei David: amb la seva indumentària de monarca, és l’únic personatge que va calçat! 

Si observeu atentament les barbes dels apòstols i profetes, en trobareu algunes que han sigut delicadament treballades, cada rínxol ben definit, mentre que d’altres, més lluny de la porta, són d’aparença més simple. Ens trobem davant l’evidència que aquests treballs corresponen a diferents artistes i els seus corresponents tallers, concretament a dues figures destacades de l’art medieval català, amb un segle de diferència entre elles. 

D’una banda, el mestre Bartomeu de Girona, encarregat de dirigir els treballs de la portada el 1277, que serà l’autor dels vuit apòstols més propers a la porta, així com de la imatge de la Verge. D’altra banda, el taller de Jaume Cascalls, amb el seu esclau més destre, Jordi de Déu, que hi van treballar entre 1375 i 1377, amb la producció de dotze escultures més i del timpà de la porta, que representa el Judici Final. Són moltes mans per a moltes escultures, amb diferències evidents entre caps i cossos –treballats per separat i amb diferents materials, en alguns casos– que, a banda la seva qualitat artística, mai no deixen indiferent qui les contempla.

2- El dit del rei Gaspar

2 El dit del rei Gaspar catedral tarragona
2 El dit del rei Gaspar catedral tarragona

A la Catedral de Tarragona, hi trobem diverses representacions de l’Epifania o l’Adoració dels Reis Mags. En totes elles, hi podem observar que el rei Gaspar té un dit de mida exagerada que assenyala Melcior. Per tal de comprovar-ho, ens situem davant la porta de l’evangeli (a l’esquerra de la porta principal) on, al timpà, identifiquem clarament els Tres Reis a l’esquerra. 

El dit de Gaspar ens explica la història de Melcior i de les seves barbes blanques. Malgrat que a les imatges de l’Epifania sempre veiem tots tres reis arribant alhora, sembla que Melcior no va ser fidel a l’acord que havia fet amb els seus companys de viatge i va anar a veure l’Infant Jesús en solitari, per la qual cosa va ser «castigat» amb barbes blanques i l’etern dit acusador de Gaspar, que l’assenyalarà pels segles dels segles des de la iconografia religiosa.

3- Dones de la façana de la Catedral

3 Dones de la facana de la Catedral
3 Dones de la facana de la Catedral

La imatge femenina destacada de la façana de la Catedral de Tarragona és, sens dubte, la representació de la Verge esculpida al mainell, al centre de la porta principal, en una única peça de marbre romà (amb tota probabilitat, una columna reaprofitada del Temple d’August que s’alçava en aquest mateix punt segles abans). La jove Mare de Déu carrega l’Infant Jesús al maluc, en un gest universal tan antic com la història de la humanitat: un cant a totes les mares. Aquesta versió, que aporta tanta naturalitat i moviment, trenca d’arrel amb la tradició romànica, rígida i hieràtica, en què la Verge no és més que el seient que sosté el Fill de Déu. 

La Catedral de Tarragona és la més antiga d’Europa que mostra una dona inclosa en l’estament civil de la societat: és la figura que apareix a l’extrem esquerre del conjunt del Judici Final de Jaume Cascalls abans esmentat. En aquest relleu, els personatges que s’aixequen de les seves tombes al so de les trompetes dels àngels estan dividits entre l’estament eclesiàstic, a la dreta, i el civil, a l’esquerra. La inclusió d’una dona entre aquests individus serà, a l’època, revolucionària. A la façana hi veiem, també, uns rostres ornamentals, entre els quals, els d’algunes dones i el d’un home negre. A veure si els trobeu!

4- Un temple inacabat: els «nyaps» de la Catedral

4 Un temple inacabat els nyaps de la Catedral 1
4 Un temple inacabat els nyaps de la Catedral 1

Des de l’inici de la seva construcció el 1171 fins a les darreres estructures construïdes al segle XVIII, tot passant per la seva consagració el 1331 o l’aturada de les obres el 1348 durant la mortífera pandèmia de Pesta Negra, la Catedral de Tarragona no ha deixat constància de cap plànol ni nom d’arquitecte a qui atribuir el seu aspecte actual. 

És un temple ple de testimonis dels canvis estètics –sovint bruscos– de diferents èpoques i de decisions preses sobre la marxa. Coneguts afectuosament com «els nyaps» de la Catedral, aquests detalls ens regalen una classe magistral d’història de l’art, mentre aprenem a entrenar l’ull per identificar les transicions de romànic a gòtic o bé els trets característics dels estils renaixentista i barroc, o simplement per a reconèixer la mà de diferents artistes i mestres artesans en els diferents elements decoratius del recinte. 

Trobarem alguns «nyaps» a les naus laterals (als nervis de creueria, que alguns estan  decorats i d’altres no) o bé a les finestres de la nau central, que són de diferents estils i mides. El transsepte (la part que creua les naus a l’alçada de l’altar) és tot ell un gran «nyap», ja que mostra estructures diferents a banda i banda, tirant en orris qualsevol sentit de la simetria. Des d’aquest indret, es pot localitzar el punt exacte en què es va decidir elevar l’alçada de les naus, un «afegitó» clarament visible als pilars que separen l’absis central dels absis laterals: un «nyap» de categoria! 

S’emporten la palma els «nyaps» de la façana de la Catedral de Tarragona: una portada gòtica encaixada matusserament amb les seccions laterals d’estil romànic que, per si no fos prou, es va deixar inacabada! Si mirem ben amunt, hi trobem a faltar els pinacles i el gablet superior que hauria de culminar l’obra.

5- Una rosassa molt cara

5 Una rosassa molt cara
5 Una rosassa molt cara

Amb 11 metres de diàmetre, el rosetó o rosassa de la Catedral de Tarragona és un altre dels elements que més criden l’atenció als visitants. El cap de Jesucrist esculpit a la part superior ens dona la benvinguda al temple, un cap que també trobarem a l’interior del rosetó, tot dominant el recinte. 

Serà precisament des de l’interior des d’on podrem apreciar-ne la varietat de colors dels vitralls... o més ben dit, la seva absència. Entre el disseny majoritàriament «transparent» dels seus vidres, al voltant de la imatge del Sol central, hi destaquen unes estrelles grogues amb uns cercles vermells que s’enduen tot el protagonisme, així com gran part del pressupost de la rosassa. El groc d’argent, elaborat amb sulfur de plata, i el vermell viu i intens que s’obté de la pols d’or, són els colors més cars d’aconseguir a l’època.  

6. El trencaclosques dels vitralls de la Catedral de Tarragona

6. El trencaclosques dels vitralls de la Catedral de Tarragona
6. El trencaclosques dels vitralls de la Catedral de Tarragona

D’entre els elements originals que conserva el temple tarragoní, cal destacar-ne el conjunt dels seus magnífics vitralls, restaurats el 1956 per Jeroni Granell, autor d’algunes de les peces modernes que avui hi llueixen. Durant la Guerra d’Independència o Guerra del Francès, episodi tràgic que va assolar la ciutat entre 1811 i 1813, quan la Catedral va servir d’hospital i refugi, la retirada dels vitralls va ser clau per garantir-ne la seva conservació. Quan es van tornar a instal·lar, però, algunes peces es van canviar de lloc, tot creant un complex trencaclosques de vitralls. És el cas de les vidrieres de la Capella del Baptisteri (la primera que trobem en entrar al temple, a la nau dreta), alguns plafons de la qual es poden contemplar avui dia a la Capella de Santa Maria dels Sastres (al fons de tot, a l’esquerra de l’altar). 

De la Capella del Baptisteri, en destaquem la imatge del baptisme de Jesús, un dels plafons de la secció central, original del segle XIV, que mostra l’aigua baptismal amb uns blaus brillants i intensos. A la Capella dels Sastres hi trobem, a més a més, el vitrall de l’Anunciació, amb fragments originals de 1359 del mestre Guillem de Letumgard, on hi podem tornar a apreciar de forma inequívoca el preuat color groc d’argent.

En una de les capelles de la família Cardona, a la nau esquerra, hi veureu alguns vitralls trencats: fou l’intent criminal d’uns bergants que intentaven entrar a robar al temple trencant finestres a cops de pedra… Sort que els van enxampar a temps! 

7. Les portes de l’orgue

7. Les portes de lorgue
7. Les portes de lorgue

L’orgue de la Catedral de Tarragona és una altra joia original del segle XVI. Es tracta d’un orgue de cinc teclats (tres per a mans i dos per a peus), el mecanisme musical del qual ha estat restaurat i substituït diverses vegades –la darrera, el 2013–. De l’orgue, criden l’atenció les seves immenses portes batents, ara sempre obertes. 

Són obra del pintor italià Pietro Paolo de Montalbergo, conegut com a Pere Pau quan treballava a Catalunya. Ens informa Joan Amades, cèlebre etnòleg i folklorista, que Pere Pau no va fer bons càlculs pressupostaris per a aquesta obra, dedicant-hi més temps i esforç del previst inicialment. Descontent amb el pagament, va signar l’obra amb vuit lletres P que corresponen al lament: “Pere Pau pintor pinta portes per poc preu”. Si en Pere Pau va quedar poc satisfet, encara ho devia estar menys el també pintor Pere Serafí, que tot i haver-hi treballat amb el seu homònim, no en va veure ni un cèntim! 

8. La capella de Santa Tecla 

8. La capella de Santa Tecla
8. La capella de Santa Tecla

La Catedral Basílica Metropolitana i Primada de Tarragona fou construïda sota l’advocació de Santa Tecla, patrona de la ciutat, de qui es custodia una relíquia –un braç– des de 1321. A dins del temple, molts elements decoratius estan dedicats a la santa, com ara els relleus de l’altar major –finíssima obra de marbre blanc datada al segle XIII, d’estil romànic– o bé els de la predel·la (o franja inferior) del retaule major, just al darrere de l’altar, entre d’altres. 

Però Santa Tecla també té capella pròpia, construïda al segle XVIII en estil barroc tardà o classicista, que acull el reliquiari amb el seu braç. La ubicació de la capella va anul·lar l’accés lateral a la Catedral que s’obria en aquell punt. La capella no conté ni gota de fusta o elements inflamables, d’acord amb la prohibició expressa del rei Carles III per tal d’evitar incendis. Els materials nobles com el jaspi de Tortosa, la pedra negra de Valls o el marbre blanc de Carrara (Itàlia) en fan un espai impossible de passar desapercebut al visitant. El disseny intricat i magnífic del seu terra, avui quasi ocult sota els rengles dels bancs de pregària, lluïa amb plenitud en el passat, quan cadascú havia de portar el seu propi reclinatori si no volia agenollar-se directament al terra fred. Acompanyen les escenes dels martiris de la santa les quatre virtuts cardinals: la prudència, la justícia, la temprança i la fortalesa. Endevineu quina és quina?

Des de l’exterior de la Catedral, al carrer de les Coques, veiem una perspectiva magnífica de tot el temple, i molt especialment de la capella de Santa Tecla, que en destaca amb una cúpula de teules esmaltades i que culmina, com no podia ser d’altra manera, amb un parallamps amb forma de braç. 

9. Un retaule bestial… amb moltes bèsties 

9. Un retaule bestial… amb moltes besties
9. Un retaule bestial… amb moltes besties

El retaule major és un dels majors exponents de l’escultura gòtica catalana, obra d’alabastre del mestre Pere Joan i el seu taller, realitzat en la primera meitat del segle XV. A primera vista, ja es veu que és un retaule «bestial», amb múltiples imatges i relleus ricament emmarcats i profusament treballats de verges, sants i màrtirs, entre escenes de la vida de Jesucrist. Fem ús de l’analogia «bestial», però, en el seu sentit més literal, i per entendre-ho ens hem de fixar en el sòcol i la predel·la, que són les dues franges inferiors d’aquesta obra colossal. 

Aquí hi podem trobar multitud d’animals representats: al sòcol, com a element decoratiu inspirat en la naturalesa; a la predel·la, com a part de la narració dels martiris de Santa Tecla. Feu especial atenció a aquesta secció per veure-hi la mà experta de Pere Joan, a qui s’atribueix directament la feina, i admirar-ne la seva destresa. No ens sorprendrà saber que l’artista és fill de Jordi de Déu, l’esclau de Jaume Cascalls, ambdós autors d’una part de les escultures de la façana del temple. 

Una exploració atenta dels animals (reals i ficticis) representats a diferents espais de la Catedral de Tarragona –de la capella de Santa Tecla fins al claustre, de la capella del Sant Sepulcre a la Sala del Tresor– ens regalarà una quantitat extraordinària d’exemples, en diferents materials i estils. Us proposem buscar i trobar-ne tants com pugueu! Pot ser una forma divertida de visitar la Catedral de Tarragona amb els petits de casa. [Si trobeu el caragol al sòcol del retaule major, teniu punts extra!]

10. El temps passa a toc de campana 

10. El temps passa a toc de campana
10. El temps passa a toc de campana

La Capona, la Tecla, la Prima, la Clàssica… Són els noms d’algunes de les 19 campanes de la Catedral de Tarragona que marquen les hores i les celebracions extraordinàries de la ciutat des de fa segles. Avui dia, un sistema automatitzat controla els diferents tocs de campana ordinaris, mentre que el toc manual es va pràcticament extingir a les darreries del segle passat. Després d’una molt necessària neteja i restauració del campanar que ha permès recuperar el toc manual, campanes com la Fructuosa i la Maria Assumpta, ambdues del segle XIV, es continuen fent oscil·lar «a la catalana» fins a «dur-les a seure» en posició invertida, mentre es fan repicar amb alegria i energia les campanes restants. La Capona, la immensa campana del segle XVI de 5 tones de pes, continua marcant les hores i cridant a l’oració des del templet superior del campanar. Tot això, gràcies a un renovat i motivat equip de campaners que han tornat a posar en valor aquest art centenari, declarat per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2022. 

La visita al campanar ens reserva moltes sorpreses, com les inscripcions medievals que ens acompanyen durant l’ascens per les diverses escales de caragol, a banda de garantir una panoràmica extraordinària de la ciutat. A mig camí, la Sala dels Rellotges no només guarda els mecanismes dels enginys que han marcat el temps a la ciutat, sinó que també és testimoni i protagonista d’episodis històrics més recents, com la Guerra Civil.

El temps, a la Catedral de Tarragona, s’escola des del subsol romà fins a la campana dels quarts, que corona la torre. El temps és mal·leable, allargant-se infinitament i escurçant-se alarmantment: tot passejant i descobrint el temple tarragoní en perdem tota noció. Les agulles del rellotge de l’interior de la Catedral, a la dreta de l’altar major, assenyalen la fi d’aquesta visita en què ens ha faltat temps per parlar del claustre, del Museu Diocesà i de moltes altres curiositats, que no són sinó finestres en el temps que ens permeten entendre millor el passat. Acompanyeu-nos a seguir descobrint la Catedral en persona i en els diferents articles que us oferirem sobre el tema. 

Categories:
Laia Borges
Antropòloga amb vocació aventurera ha combinat els seus viatges amb una carrera dedicada a la promoció de la cultura. Després de viure uns anys a Mèxic i EUA, torna a Catalunya per consolidar el seu camí fent allò que més li agrada: comunicar el patrimoni i la història del país amb passió, rigor i simpatia.

Seguir llegint

Itinere Turisme & Cultura

Visites guiades i activitats perfectament dissenyades per gaudir de Tarragona i el sud de Catalunya.
tripadvisor excellence certificate
Mètodes de pagament:
Copyright © 2024 Itinere Turisme & Cultura
Developed by Xus Alcaraz
crosschevron-down linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram