L'anomenat aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable, és una part de les llargues canalitzacions que en època romana portaven aigua a la ciutat. El Pont del Diable és però la part més espectacular d'aquestes antigues conduccions d'aigua.

Tàrraco en època romana va posseir una important xarxa d'aprovisionament d'aigues, que estava composada per uns aqüeductes o canalitzacions que portaven el líquid des de diversos punts a distàncies diferents i a diferents nivells i edificis de la ciutat on era requerida. Coneixem gran part d'un traçat d'aqüeducte que portava les aigües des de diversos indrets com ara el riu Gaià i el curs fluvial del Francolí. Però possiblement la part de la construcció més espectacular és el tram d'aqüeducte conegut com a Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres, localitzat a uns 4 quilòmetres de Tarragona, que salva el desnivell (27 metres en el punt més alt) existent en una petita vall amb dos pisos d'arcs (un de 11 i l'altre de 25 arcs). La longitud màxima de la construcció és de 217 metres, havent estat construit el segle I d. de C. En la seva construcció no es va emprar ciment ni argamassa per unir els carreus de la seva estructura. Només la part de la canalització està feta de mamposteria i conserva fragments del revestiment interior d'opus signinum. La seva longitud total és de 217 metres i l'altura màxima en el centre és de 27 metres. Quan la canalització d'aigua estava completa en època romana mesuraria aproximadament un metre més d'alçada.

PLÀNOL Num: 11

Obrir el Plànol (185kb) Emplaçament: N-240 en direcció a Valls i Lleida