 | | |
En aquest apartat us oferim algunes orientacions i nocions que, un cop treballades a classe, us permetran treure el màxim profit de la vostra visita a la ciutat romana de Tàrraco. És igualment vàlid el plantejament exposat per a primària, però en aquest cas convenientment ampliat.
- ORIENTACIONS PER A SECUNDÀRIA.
- Introducció al món romà: Qui eren els romans? Perquè els estudiem?
El món romà es pot definir com una civilització mediterrània, basada en la vida en ciutats, amb un caràcter essencialment pràctic, manifestat aquest en molts aspectes de la seva vida quotidiana. El seu poderós exèrcit, el primer de tipus professional, va poder reunir sota un únic poder tota la Mediterrània, creant així un món amb una mateixa cultura. Els romans van aprofitar el "mare nostrum" com a nexe d'unió comercial entre les aproximadament 2.000 ciutats que va tenir en época de màxim esplendor. A més, el clima temperat els hi oferia unes excel·lents condicions per al desenvolupament de les tasques agrícoles i ramaderes, imprescindibles per poder alimentar la creixent població, així com per gaudir de l'alta qualitat de vida que ja van arribar a assolir en aquell temps. El món romà esdevé doncs el fons cultural comú de tot el món occidental ja que va ser aquí on la romanització va ser més intensa. Molts aspectes de la seva organització social han arribat als nostres dies, com en el cas del dret, i continúa sent l'Imperi romà un model a imitar a causa de la seva prolongada estabilitat política.
El món romà, va destacar pel seu eclecticisme, integrant tot allò que els era útil, això sí, sota l'empremta i filtre del seu pensament i la seva estructura. Destaca, en aquest sentit, el reaprofitament que van fer del gran bagatge cultural que suposa la cultura grega, al ser per ells assimilada. Aquest procès es pot sintetitzar en la famosa frase del poeta romà Horaci: "Graecia capta ferum victorem cepit et artes intulit agresti latio".
o Orígens i expansió: Fundació de Roma (mite de Romul i Rem), I Guerra Púnica, II Guerra Púnica (Aníbal).
o Tarraco durant la II Guerra Púnica. Campament i començament de la construcció de la muralla.
o Guerres civils i inicis de l'Imperi.:El Principat d'August
o Tarraco i August
o Tarraco com capital de la província més gran de l'imperi romà: El Forum Provincial.
o Els edificis d'espectacles de Tarraco; Circ i Amfiteatre: Dimensions, capacitat, peculiaritats, rècords, estat de conservació, etc.
o Tarraco i la vida quotidiana: Lucius Annus Florus.
o Bibliografia específica per Secundària.
o Possibles temes de debat (o textos a llegir ) a classe
Ens podem recolzar en allò escrit sobre la Tarragona romana per autoritats de prestigi reconegut en l'ambit científic internacional, com poden ser:
- Gèza Alföldy (Historiador, encarregat del CIL...)
- Marc Mayer (Dr. General del Patrimoni Cultural Català)
- o Parleu dels elements necessaris per al perfecte funcionament d'una gran ciutat romana. (podeu consultar plànol de Tàrraco on-line)
• Limits de la ciutat: les muralles.
Una ciutat romana, per gaudir de consideració i prestigi, havia de posseïr una gran construcció emmurallada. No només per defensar-se de possibles atacs enemics, sino també perquè aquesta correspon amb els limits sagrats del nucli habitat (en llatí l'anomenat pomerium) i també perquè la muralla és el limit jurídic entre el camp (ager) i la ciutat (civitas). Per això, ciutats que es funden en època de pau, com Caesaraugusta o Emerita Augusta, també presenten construccions emmurallades, fins i tot amb càrrecs públics que vetllaven pel seu bon estat de conservació.
• Edificis religiosos: els temples.
El món romà va adaptar a la seva religiositat totes les divinitats que afloraren per l'Imperi al llarg del temps. Incorporà primer les divinitats gregues al panteó romà, i més tard el culte a divinitats de procedència oriental, com per exemple Atis o Mitra. Les cerimònies religioses i sacrificis dedicats als déus oficials de l'Imperi, així com als emperadors divinitzats, es feien en zones sagrades reservades a aquests cultes, normalment als altars situats davant dels temples. Aquests, eren sovint construccions formidables elaborades amb els millors marbres, pels millors escultors de l'antiguitat (normalment grecs). Al seu interior guardaven les imponents imatges de les divinitats.
• Edificis administratius: places públiques, fòrums.
El món romà va ser capaç de crear una sòlida xarxa administrativa que s'encarregava de recaptar eficaçment els respectius impostos dels ciutadans romans, així com definir els drets tant de la propietat pública com privada. A més, per desenvolupar convenientment la vida política, administrativa i econòmica de les ciutats, va reservar zones urbanes per a l'establiment de fòrums. En aquestes places, normalment porticades, trobem les basíliques (o llocs per l'administració de la justícia, per les transaccions comercials...), les tabernae o botigues per vendre els diferents productes agrícoles o ramaders, així com edificis religiosos.
• Edificis d'espectacles: el circ, el teatre i l' amfiteatre.
El ciutadans romans gaudien, al llarg de l'any de molts dies de festa. Sovint, en aquestes jornades es representaven cerimònies religioses en honor dels déus i dels emperadors. Moltes d'aquestes culminaven en espectacles de gran acceptació popular. Les lluites de gladiadors (munera) amb animals salvatges (venationes) es portaven a terme en els amfiteatres. En canvi les curses de carros tenien lloc als circs, edificis de planta longitudinal per desenvolupar convenientment aquestes curses de velocitat. Als circs es despertaven veritables passions entre el públic romà, i de vegades també provocaven problemes d'ordre públic. Cal recordar que aquests edificis, a més, són llocs de control social així com d'unió entre les classes aristocràtica i popular.
PEL QUE FA AL CAS CONCRET DE TÀRRACO, ELS PROFESSORS PODEU CONÈIXER AMB MÉS AMPLITUD ELS MONUMENTS ROMANS ADREÇANT-VOS A MONUMENTS
|
|
|
|
|
© 1996 - 2004 ITINERE
Itinere Didàctica